OPINIÓ
Opinió 02/03/2018

Tres punts febles en la condemna a Valtonyc

i
Antoni Llabrés Fuster
3 min

Professor titular de Dret penalLa sentència de l'Audiència Nacional 4/2017, que condemna Valtonyc a penes que sumen tres anys i sis mesos de presó pels delicte d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la Corona i amenaces, ara ja ferma, després que el Tribunal Suprem (sentència 79/2018) n'hagi desestimat el recurs de cassació, presenta com a mínim tres punts qüestionables des d'un punt de vista estrictament jurídic:

1. Valtonyc ha estat condemnat a un any de presó per un delicte de calúmnies i injúries al rei en la modalitat més greu, quan té lloc en exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d'aquestes (art. 490.3 del Codi penal). Aquest precepte ha entrat en joc en el cas de la casa de juntes de Guernica (interrupció del discurs reial per un grup de diputats que entonen l''Eusko Gudariak'), amb resultat absolutori; en el cas Otegi (roda de premsa en ocasió de la visita del rei a Bilbao), amb una condemna anul·lada per part del Tribunal Europeu de Drets Humans; o en el cas de la crema de fotos (amb motiu de la presència de l'aleshores príncep a Girona), condemna pendent de recurs al TEDH. En casos diferents, en què el rei no exerceix les seves funcions, es preveu, en canvi, una figura atenuada (art. 491), que sanciona les injúries no compreses en l'opció anterior. És la que s'ha aplicat, condemnant, en el cas del grup musical Ardor de Estómago o la revista 'El Jueves'; però també, arxivant o absolent, en el cas Mitrofán (fotocomposició de 'Deia' que satiritza la participació del monarca en la caça d'un ós a Rússia) o del programa de TV3 'Bestiari Il·lustrat'. Doncs bé, tot indica que les expressions contingudes en la música de Valtonyc (caça d'elefants a Botswana, promiscuïtat sexual del rei, negocis amb milionaris àrabs, etc.) responen a aquest segon grup de conductes; si haguessin estat qualificades així, la pena que li hauria correspost seria només de multa i no d'un any de presó.

2. La condemna per l'art. 578 del CP en la modalitat d'enaltiment o justificació del terrorisme (deix fora els actes de descrèdit, menyspreu o humiliació a les víctimes) desconeix l'estàndard del TEDH, la recepció que n'ha fet el Tribunal Constitucional i se separa d'altres sentències del TS mateix —línia jurisprudencial certament minoritària—. D'aquest punt ja me'n vaig ocupar en aquestes pàgines ('Llibertat d'expressió i enaltiment del terrorisme', 24 de febrer): per a l'enaltiment no és suficient amb un missatge apologètic, sinó que cal que se'n derivi una situació de risc de comissió de delictes terroristes i que hagi estat emès amb aquesta intencionalitat específica. En el cas d'en Valtonyc no es pondera si, en el context en què es difongueren les seves cançons, hi concorre o no aquest risc. Si la condemna pel 578 hagués estat únicament per les injúries a les víctimes, i no per justificació del terrorisme, la pena podria haver estat inferior a la màxima possible imposada per aquest delicte, que en aquells moments era de dos anys,.

3. El càlcul de les penes és discutible. L'AN considera que la difusió de la música d'en Valtonyc al llarg de 2012 i 2013 constitueix un tot unitari i que cadascuna de les expressions seleccionades no conforma un fet delictiu autònom ni el seu conjunt dóna lloc a la figura de la continuïtat delictiva (que suposaria una pena més elevada), sinó una unitat natural d'acció (mateix propòsit: les frases no serien més que 'seqüències naturals —cronològicament no coincidents— d'un discurs idèntic'). Si això és correcte, la pena no s'hauria d'haver determinat com si es tractàs de tres fets que originen tres delictes distints, a què corresponen sengles penes la duració de les quals ha de ser sumada (concurs real: tres fets, tres delictes, tres penes —art. 73 i 75 CP—). Sinó que, al contrari, si es tractava d'un únic fet, constitutiu de tres delictes distints (en ocasions, una mateixa cançó, o fins i tot una mateixa estrofa, conté alhora expressions amenaçadores, injurioses o enaltidores), la pena que correctament li hauria correspost seria la de la infracció més greu en la meitat superior (concurs ideal: un fet, tres delictes, una pena agreujada —art. 77.1 i 2 CP—), és a dir, la del delicte d'enaltiment (la vigent aleshores, d'un a dos anys de presó) en la meitat superior: d'un any i sis mesos a dos anys. Dos anys de presó hauria estat, per tant, el màxim possible que es podia imposar pels tres delictes imputats.

stats