Trets i llengua

Racista i xenòfob és escollir l’idioma amb què es parlarà a una altra persona en funció dels trets ètnics

Posem per cas que vas a viure a un altre país. Et sona que es diu que allà hi parlen un altre idioma que no has estudiat mai, que no acabes d’entendre i que no saps parlar. Tot i així, et trobes que busques pis i que a l’agència immobiliària t’atenen en el teu idioma. Vas a fer burocràcia a l’ajuntament, estrangeria... el que sigui i et parlen en la teva llengua. Tens sort que comences a treballar i, els teus companys, quan et veuen, ràpidament canvien al teu idioma quan entres o et conviden a una conversa. Vas a comprar i, a les botigues, ja et veuen que ets de fora i et parlen la teva llengua. Encens la tele, poses la ràdio... i sí que potser ensopegues amb alguna cadena que no entens, però la majoria, les trobes en la teva llengua. Vas al cine, i també, cap problema.

Veient que tot el teu entorn s’adapta lingüísticament a tu, se m’acut que pots tenir dues reaccions. D’una banda, pot ser que sentis que et tracten diferent que a la resta de gent simplement pel teu aspecte; que et sentis discriminat. O, de l’altra, pot ser que pensis que no tens cap necessitat de fer l’esforç d’aprendre una llengua que, per molt que sigui la pròpia del país, ningú o pràcticament ningú t’hi parlarà; no la necessitaràs i no val la pena fer esforços en va.

Multiplica aquest cas pels centenars de milers de persones que els darrers anys han arribat als territoris de parla catalana, especialment els castellanoparlants. I, paral·lelament, calcula quants catalanoparlants canvien, al dia a dia, d’idioma pensant que els fan un favor quan, realment, els tanquen la porta de la integració als morros i condemnen la llengua catalana a la inutilitat. Dit així, potser seria de més bona persona parlar en català sempre que es pugui, que no pas amagar la llengua pròpia a aquells que aspiren a ser tan catalans com tu!

Podríem dir que és una mica en la línia d’aquestes reflexions que fa uns mesos naixia un compte de Twitter hiperactiu anomenat No em canviïs la llengua (@canviisem). Avui ja té més d’11.300 seguidors. Interconnecta i es fa ressò de persones amb orígens diversos però que han optat per aprendre el català i que reivindiquen que se’ls parli en català. D’aquesta acció es feia ressò l’alcaldessa de Vic i diputada, Anna Erra, al Parlament de Catalunya, aquesta setmana. És trist que per un error qüestionable a l’hora d’expressar-se, tot parlant de “ catalans autòctons”, es pogués perdre l’efecte del seu discurs. Però ella no reivindicava res més enllà del que fa aquest compte de Twitter de “catalans nascuts arreu” que defensen “la llengua que ens uneix”.

Sigui com sigui, determinats altaveus no han perdut l’oportunitat de titllar Anna Erra de racista o xenòfoba. Però jo em pregunto: hi ha res de racista o xenòfob en el fet de tractar a tothom igual, tingui el color de pell que tingui? Més aviat és al contrari: racista i xenòfob és escollir l’idioma amb què es parlarà a una altra persona en funció dels trets ètnics, obviant que potser parla el català millor que tu!