Turisme d’evasió

El turisme s’ha diversificat i de quina manera. Ecoturisme, urbà, extrem, religiós, esportiu, cultural o d’evasió. Tot i que aquest últim no correspon exactament a la idea d’anar-se’n a una platja del Carib, de seguir les rutes que utilitzaven els jueus per fugir dels nazis durant la segona guerra mundial o de seure en un 'coffee-shop' d’Amsterdam. No. Tenim una nova variant.

La va descriure l’extinent coronel de la Guàrdia Civil, José Matas Zapata, durant la seva compareixença al Parlament de Catalunya en el marc de la comissió d’investigació del cas Pujol. Matas, que va estar destinat a Andorra entre els anys 1979 i 2000, va explicar que s'organitzaven autobusos, que sota l'aparença de “pícnics”, servien per traslladar milers de les antigues pessetes al país pirenaic. Cada viatger de l'autobús (que sortia de Terrassa o altres localitats catalanes) tenia un “sobre amb diners”, que recollia una altra persona al costat de la frontera.

Així es podien evadir 50 o 60 milions de pessetes pel preu d’un pícnic. O sigui, que s’agafava una colla de jubilats i se’ls deia que en comptes de Sant Miquel del Fai, el monestir de Pedra, Rupit, o la Fira de l’Avet d’Espinelves, havien d’anar a Andorra, que és un lloc on el català és idioma oficial, que s’havia de fer pàtria amb els Països Catalans i que, a més de la caseta i de l’hortet (Francesc Macià dixit) també s’havia d’efectuar un viatget.

Parada d’anada per anar al lavabo i esmorzar de forquilla a la Pedra Negra de Ponts amb cigaló de Rom Pujol (per descomptat), calçotada a Os de Civís i breu aturada al Punt de Trobada per comprar mantega Breda, formatge de bola tendre Edam Sombrero de Copa i purets Rossli, perquè com va dir Matas a la comissió: "Portar diners a Andorra era molt fàcil. Tant com portar mantega, sucre o formatge a Espanya".

I els jubilats que entraven a Andorra cantant "per ser conductor de primera accelera, accelera", "carrascal, carrascal" o "que bons són (carmelites, ursulines, escolapis, germans de La Salle...) que ens porten d’excursió" i tornaven entonant allò de "que bona és l’evasió, que ens ha portat d’excursió".