Ungles

Al costat de casa han obert una botiga d'ungles. Les arreglen o en posen de postisses. Has de demanar hora amb tanta antel·lació com si volguessis anar a menjar al Celler de Can Roca, a Girona. A tota hora tenen gent. Sembla que funciona, al contrari dels comerços que el van precedir, una botiga de magdalenes de colors altrament dites 'cupcakes', una iogurteria, un negoci de venda de carcasses de mòbil, i un de cigarrets electrònics. Ara esmolen ungles com si fossin les d'un rapinyaire.

La propietària fa tot tipus de gestos per moure's amb facilitat davant la pantalla del mòbil. Moviments propers a la prestigiditació que ja voldria per ell Antonio Díaz, 'el mag Pop'. És una coreografia més complicada que l'inici de 'La la Land' en una autopista de Los Angeles. Allò no són urpes, és un contenidor on hi cap el passaport, part del 'Guernika' i de 'Les menines', les taules periòdiques d'elements i la llista dels reis gots. Aptes i útils ara que és època d'exàmens.

Aquestes ungles multicolors, llargues i punxagudes de gel, acríliques o de porcellana són una fascinant i colosal obra d'enginyeria. La incògnita és saber com s'ho fan les seves propietàries per posar-se les mitges o les lentilles, per passar les pàgines d'un diari o d'un llibre o per enviar whatsapps.

Això sí, amb dues urpades pots netejar les escates d'un lluç. He vist alguna ungla amb la cara dibuixada de Bob Marley i els colors de la bandera de Jamaica. La botiga ho té tot anunciat en anglès quan l'únic senyor d'aquella nacionalitat que sol passar per allà té més de 90 anys i no està com per fer-se una manicura a la francesa, o a l'americana.

Desitjo que la botiga de les ungles es consolidi ara que ja m'he quedat amb la història de les 'nails' (ungles en anglès). Perquè amb això dels anglicismes si mai n'obren una de sabatilles feina tindrem entre 'babies', 'sneakers' o 'trainers'. Una cosa tan complicada com explicar-li a un jutge espanyol què és la sàtira i la hipèrbole.