Utilitat de la lectura

Si la lectura tingués la mateixa utilitat que l’escriptura, caldria modificar fins a les seves arrels els plans occidentals d’estudi. La lectura fa reflexionar; l’escriptura, a soles en una certa mesura, perquè només comuniques allò que coneixes. No pots fer cap gran descoberta, llevat d’aconseguir un cert barroquisme del llenguatge, o assolir una estètica en la qual et sentis a gust. No negaré la possibilitat d’arribar a conclusions inèdites sobre determinats temes, la realització de pirotècnies amb les paraules per tal d’oferir a la prosa (i, més tard, a qui la llegeixi) connexions, si més no per a l’autor, noves; però sempre hauran estat creades des de l’activitat del coneixement interior, no d’una gamma infinita de savieses. Només podem fer servir els mots ja apresos, no els altres; el diccionari no és una possibilitat oberta, sinó la manifestació de la nostra ignorància: en obrir-lo per qualsevol pàgina, els termes que ignorem superen amb escreix els sedimentats en el nostre idiolecte. I no parlo d’idiomes estrangers, sinó de la pròpia llengua (o en plural). Per això, no resulta violent prescindir de l’escriptura, però sí de la lectura, perquè només serem allò que llegim, i sobretot en una Europa que ha perdut el vincle amb les veritats essencials de la terra i el seu vocabulari, una Europa de la qual ens hem deslligat en la seva pregonesa. La utilitat de la lectura rauria, doncs, al llindar de qualsevol possibilitat de ser racionals i actius. La deu del pensament deu ser nodrida abans que en brolli la manifestació transformadora. Sense lectura, no som. O poca cosa.