La VEU dels infants

Tenim la sensació que els seus interessos no van més enllà de l'ús de la Playstation i de jugar al Pokemon Go, però quan et pares un moment, restes en silenci i escoltes el que els preocupa, t'adones que són uns grans observadors del seu entorn i de les persones que hi formem part

Que difícil és fer sentir la veu dels nens i nenes, quan els que hem d'ensenyar a què participin i treballin en grup, ens preocupa més que no desordenin l'aula i que no molestin a les classes del costat.

Tenim la sensació que els seus interessos no van més enllà de l'ús de la Playstation i de jugar al Pokemon Go, però quan et pares un moment, restes en silenci i escoltes el que els preocupa, t'adones que són uns grans observadors del seu entorn i de les persones que hi formem part.

Ells i elles noten quan tens els ulls tristos i no tens un bon dia, o al contrari, quan tens un dia especialment feliç i somrius més de l'habitual.

Són capaços de fer-te preguntes íntimes sense vergonya i amb total espontaneïtat, deixant-te sense eines per "contraatacar".

És veritat, que alçar la veu amb seguretat i passió, d'una manera educada i respectuosa, on el meu "jo" no s'imposi al "nosaltres" és molt complicat. Ho és pels adults i mira que portem anys de pràctica, imagineu-vos els infants, que tenen uns models a seguir poc treballats en matèria de "primer escolta i després parla".

El silenci ens ajuda a poder escoltar i participar ens dona espai a què sentin la nostra veu i la nostra opinió.

És veritat, la participació sana és sorollosa: la discussió, l'intercanvi d'idees, posar-se d'acord, estar en desacord, defendre la teva opinió, resoldre dubtes, és apassionant quan són els infants els protagonistes.

Els hi preocupa perquè no hi ha hamburgueses al menú escolar, perquè el comú no ha posat bicicletes elèctriques per a ells, perquè no hi ha més papereres pels carrers de la seva parròquia o perquè als parcs infantils no hi ha una caseta de primers auxilis.

Si els escoltéssim més, no sé si arreglaríem el món, però estic segura que viuríem en un entorn més creatiu i respectuós amb els altres.