Els anuncis que sortien per televisió podien semblar una premonició, encara que els qui eren al camp no els veiessin. Imatges del centre, dels monuments, parcs, jardins i, per acabar, ‘Valladolid, la ciutat més alegre i divertida’. Per als 700 aficionats mallorquinistes, ahir Pucela degué ser la ciutat més alegre i divertida. Segurament va mudar-se de vermell i negre i els mallorquinistes s’hi feren notar. Bé està per a la indústria hostalera castellana. Una altra part de l’anunci deia: ‘Valladolid sorprèn’. I tant, que va sorprendre! Sobretot al minut 8 de partit, quan els locals s’avançaren amb un gol de Juan Villar i totes les possibilitats mallorquinistes se n’anaven en orris. Semblava que tot el pes de la nefasta temporada havia de caure sobre els jugadors, que veiérem ben nerviosos fins que Brandon no va marcar el gol. Va ser el que anà més viu dins l’àrea i aconseguí l’empat. A partir d’aquí, i amb les notícies que arribaven de fora camp, sobretot de Ponferrada, el Mallorca va saber concentrar-se i guanyar el partit més important de les darreres dècades. Els 700 aficionats s’ho mereixen. No aturaren d’animar, d’empènyer i d’‘informar’ amb crits del que passava a El Toralín i a Còrdova. Al final, el Mallorca va fer el que li tocava: guanyar un desmotivat Valladolid. El fantasma de la Segona B ha desaparegut, però queda la imatge d’una temporada desastrosa durant la qual no hem tingut absolutament res per celebrar. El Mallorca ha aconseguit mantenir la categoria i li ha arribat l’hora de fer molts de pensaments per no cometre la quantitat d’errors que ha acumulat.
