Opinió 31/08/2015

El Vell i la Puta

Qui no s'ha dedicat durant tot un sopar a parlar de les altres taules com a forma de distracció? I durant aquest temps, mentre nosaltres parlàvem de les altres taules, què ens fa pensar que ningú parlava de nosaltres?

i
Francesc Robert
3 min

Tenen reserva? No. Doncs serà difícil, però si s’espera a la barra li mirem de muntar una taula. Un conegut poble de la costa francesa, gent 'snob' amb bosses de marca per portar el gos. No una bossa Vuiton on hi ha el gos, sinó una bossa de gos, específicament per portar el clàssic gos 'llepaconys', de marca! Tot molt 'snob'! Ara bé, si la bossa es ven i hi ha gent que es gasta la pasta per portar el gos, doncs visca el mercat! Mentre esperem a la barra una taula per dos, l’home del costat es mira la maître, que tot sigui dit de pas, està ben bona. Un pensa, realment no es talla. Finalment la maître s’apropa al client de la barra, li fa un petó als morros i li agafa un traguet de la seva copa de vi, deu ser el seu nòvio. M’havia imaginat que l’home mirava descaradament la maître, i ho feia perquè era el nòvio que esperava pacientment a la barra que la noia acabés el servei.

Mentrestant seguim esperant. Ens asseuen. Ja no m’agrada, les taules estan massa juntes i no pots parlar tranquil, tot i que com que parlem català és poc provable que ens entenguin. Al costat, un home entrat en la seixantena amb una dona de poc més de trenta. Què seran? Segons comenten al cambrer són turcs. Canvien de taula i es posen dues taules més enllà. A taula una safata amb tot tipus de marisc per compartir, és el plat més car de la carta i suposo que l’home vol quedar bé a taula, com a mínim ja haurà quedat bé al restaurant si després la cosa no funciona.

Al costat on hi havia els turcs ara hi asseuen dos homes, amb trets àrabs. Si volíem xafardejar i escoltar ho tindrem complicat, no entendrem res. No cal, no parlen, bé no parlen entre ells, fins i tot sembla que hagin vingut sols i seguin junts per casualitat. Però sembla que, tot i així, tenen vida social, perquè no treuen els ulls dels seus mòbils i no paren de xatejar. Em pregunto per què han anat junts a sopar.

Més tard, a la taula de la meva esquerra arriben un senyor molt panxut, però que molt panxut, gran, jo diria que prop de la setantena, acompanyat d'una joveneta que amb prou feines arriba als vint-i-cinc. Vestit curt i talons d'agulla espectaculars. Amb la persona que tinc al costat el comentari és fàcil: Quant li deu costar? La tarifa que es tracta d'una puta de luxe deu sortir del preu de mercat. Doncs quin fàstic anar amb aquest senyor tan gran i lleig. L'espectacle és gran i divers, gairebé gaudim més amb l'espectacle que donen les taules del voltant que menjant les dorades que tenim al plat, la persona que m'acompanya i jo. El noi de la barra que petoneja a la maître, els turcs, els dos homes amb trets àrabs enganxats a la pantalla del mòbil i l'home gran amb la puta.

A l'hora del cafè, l'encenedor de la noia que seu amb mi no funciona i la puta del costat s'ofereix a prestar-nos el seu. És amable, simpàtica i amb una conversa culta i dominant correctament diversos idiomes. La noia que m'acompanya comença una agradable conversa amb ella. Resulta que que està a segon de carrera, i ho ha deixat provisionalment per passar dos anys sabàtics amb el senyor gran i panxut que seu amb ella. Diu que és feliç. L'home gran i panxut ha estat callat durant tot el sopar, molt concertat amb el plat que té a taula. A l'hora del cafè està concentrat amb l'escuradents. Estic temptat de demanar-li un escuradents per mi però la dona que seu al meu davant m'ho prohibeix taxativament. L'home panxut, greixós i entrat en anys també resulta ser afable, és un restaurador retirat que gaudeix d'un nou matrimoni, amb la joveneta que inicialment el prejudici ens havia fet qualificar de puta.

En fi,... qui no s'ha dedicat durant tot un sopar a parlar de les altres taules com a forma de distracció? I durant aquest temps, mentre nosaltres parlàvem de les altres taules, què ens fa pensar que ningú parlava de nosaltres? I per què els altres han de ser els estranys i nosaltres els normals? Com deia un company de la facultat: si et poses a observar, tothom fa coses estranyes menys un mateix.

stats