BLOG GASTRONÒMIC

Veritat o mentida?

Escriure sota la màscara d'un usuari fictici a plataformes i aplicacions en què el contingut el creen els propis usuaris, com Tripadvisor, ens dóna una seguretat que sovint ens fa exagerar certes situacions i fins i tot mentir

Criticar és una acció inherent a la condició humana. A diari ens trobem en situacions en què hem de jutjar o valorar els defectes o les virtuts de certes persones, objectes o coses. I és que encara que no ens n'adonem, el fet d'expressar la nostra opinió, el nostre punt de vista, ja és sinònim de crítica. Tenir esperit crític és bo. Però també ho és saber acceptar les crítiques. 

En els darrers anys s'han popularitzat diverses plataformes i aplicacions en què el contingut el creen els propis usuaris. Una de les més conegudes és Tripadvisor. Aquí els usuaris comparteixen les seves experiències o anècdotes en restaurants i hotels d'arreu del món, principalment. A través dels comentaris i de les valoracions que fan els usuaris es genera un rànquing que ordena els establiments segons la seva excel·lència. En poc temps aquestes classificacions han passat a ocupar un lloc de referència dins la nostra societat, convertint-se fins i tot, en el factor decisori que ens fa triar un o altre restaurant. Però quina credibilitat tenen aquests rànquings i els seus pertinents comentaris? Lamentablement, la fiabilitat de certes crítiques és dubtosa. Escriure sota la màscara d'un usuari fictici ens dóna seguretat. Una seguretat que sovint ens fa exagerar certes situacions i fins i tot mentir. Són molts els comentaris falsos que circulen per aquestes plataformes. Comentaris malintencionats, moguts per envejes incomprensibles i generats per negocis veïns que veuen a la competència només com una amenaça i no pas com una oportunitat per millorar i no estancar-se. Lluitar contra tot això, missió impossible.

Tota crítica, si es fa amb l'objectiu d'esmenar algun error, és benvinguda. Més encara si es fa en persona, cara a cara, sense disfresses, ni amagatalls. Si alguna cosa no ens agrada, si trobem la carn massa feta, el peix salat o l'arròs passat, s'ha de dir. Més encara si el cambrer pregunta amablement "Tot bé? Els ha agradat?". Pregunta a la qual majoritàriament responem: "sí, sí, tot bé, gràcies". Quan a vegades no ha estat així. Per què no diem llavors el que pensem? Ens fa por la reacció del cambrer? Ens intimida? O potser ens fa vergonya? Sigui pel motiu que sigui, no hem de callar, ni parlar amb la boca petita, ni mentir. I és que són aquestes crítiques, les dels clients reals, les que s'han de valorar. Les que s'han de tenir en compte, les que ens faran millorar. Deixem de donar importància a comentaris anònims, a rànquings ficticis i aleatoris.

Gerard Arimon
Periodista de formació. Cambrer i cuiner per vocació.