Opinió 01/11/2018

Vestides de puntetes per agradar-vos

Us imagineu, homes, que recolzar tot el pes del vostre cos sobre els dits dels peus fos sinònim d’anar elegant?

i
Maria Alaminos
3 min

Si us plau, home, posa't dret. Ara de puntetes. Camina fins al mirall i aplica't una base de maquillatge, corrector d'ulleres, coloret, ombra d'ulls, llapis d'ulls, rímel, hidratant als llavis, ara ja te'ls pots pintar, delinea'ls. Pentina't, vesteix-te i a treballar. Encara vas de puntetes? Doncs cap a la feina que et queden vuit hores en aquesta fantàstica posició.

Tinc una amiga, li direm Anna. L'altre dia plorava de dolor. Encara no li han fet la ressonància però té un dolor de tipus ciàtic. Li fan molt mal les lumbars, vaig anar a casa seva a injectar-li l'antiinflamatori perquè els CAP estaven tancats i no podia esperar a l'endemà. Per descomptat es pot agafar la baixa, però quan torni a la feina tornarà el dolor. Perquè en un país del primer món, orgullós i democràtic, que llueix magnífiques lleis que igualen en drets a dones i homes, a l'Anna l'OBLIGUEN a treballar amb maquillatge i talons. I li han dit que no s'hi pot fer res perquè l'acomiadament és lliure.

Us imagineu, homes, que recolzar tot el pes del vostre cos sobre els dits dels peus fos sinònim d'anar elegant? Doncs una gran empresa del país –segurament vàries- està obligant a les seves treballadores a aquesta aberrant pràctica misògina. Què dieu? Que us agrada veure dones en talons? Per suposat, per això les empreses ho fan. Perquè les dones us agradin. No el producte, les dones. Bé, acaba sent el mateix. De veritat, poseu-vos sabates de taló un dia sencer i feu les coses ordinàries. Un dia que tingueu mal d'esquena i aneu a treballar amb ells. Com l'Anna demà.

Conec una auxiliar de vol. Té dos parells, un de més alts per caminar per l'aeroport i un de més baixos per dins l'aeronau. Els hi ha donat la companyia, no us penseu que pot triar. Els seus companys sabata plana i còmoda. A cada trajecte s'ha de retocar el maquillatge. Els seus companys poden tenir ulleres de ressaca i pestanyes naturals.

L'Anna, i la resta de dones que treballen en aquesta moderna empresa, tampoc poden mostrar la seva cara tal qual és com fan ells. Elles han d'"arreglar-se". Com si la seva naturalesa pel fet de ser dona vingués espatllada de sèrie. Arreglada i amb talons.

I no s'hi pot fer res.

Si diu que no vol portar talons perquè li provoquen mal d'esquena la faran fora. Si diu que no es vol maquillar estarà al carrer.

Ella no pot res. Jo no puc res més que explicar-ho.

Però la Constitució diu que tenim els mateixos drets, estan vulnerant un dret constitucional i ningú fa res. Estan provocant malalties professionals amb aquest calçat i la CASS paga i calla. Caram, a mi m'obliguen al fet que els esclops tinguin subjecció posterior per evitar accidents i a aquestes dones les obliguen a portar els talons aixecats i maquillatge per provocar la complaença masculina. I seguim sense un observatori dels drets de la dona. Tot en ordre.

Com es porta aquesta qüestió pel món? Les empreses obliguen, elles es neguen, elles són acomiadades, la llei els hi dona la raó, elles són readmeses sense talons ni maquillatge. I Cannes! Recordeu la catifa vermella del Festival de Cannes? No podem confondre una norma de vestimenta amb una dictadura per les dones. Kristen Stewart i Julia Roberts van començar l'onada passejant amb les sabates a la mà, ara ja és opcional. Si vols, perfecte, si no, no te'ls poses. Que després se'ns omple la boca d'igualtat i l'escrivim en majúscula pels discursos, la Igualtat.

Però l'Anna demà a treballar. Amb un uniforme que implica patiment vertebral.

Esteu convidats a queixar-vos i defensar-la. O a anar a comprar i mirar entusiasmats la seva figura dolorida. Ah, perdó, esteu de puntetes? Ja us podeu posar plans. Quin gustet, eh?

stats