Veure per entendre

Només d'entrar es pot llegir el lema 'Veure per entendre'. I malgrat que només veient no es pot entendre del tot, les cent trenta-set fotografies que s'hi apleguen ajuden a obrir els ulls i endinsar-se en un món desconegut. Cada any, prop de cinquanta mil parells d'ulls s'apropen al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per visitar la cita anual del World Press Photo. Moltes de les persones que acudeixen a l'exposició l'esperen amb candeletes i busquen els millors horaris per gaudir-la sense massa companyia.

És important tenir temps per delectar-se amb les fotografies del santuari d'elefants a Kènia o com els holandesos estan innovant amb grans extensions de cultiu il·luminats amb llum artificial per combatre la falta de sol. També hi ha espai per horroritzar-se amb els captivadors retrats de noies que han aconseguit fugir de Boko Haram a Nigèria o maleir la condició humana per haver aconseguit que les noies de diverses parts de Camerun es planxin els pits amb pedres cremant o cinturons fets de benes per evitar les violacions prematures i guanyar anys de llibertat a la seva vida.

Per altres, és una finestra que s'obre per primera vegada. La gran majoria de premis relacionats amb l'actualitat informativa tenen relació amb els conflictes que assolen el planeta. Des de la pèrdua de timidesa i por que ha experimentat l'extrema dreta als Estats Units, passant per diverses històries de refugiats a Sèrbia, Suècia o Birmània, fins a la recerca de solucions de les FARC a Colòmbia. També hi ha espai per la conscienciació dels perills que representa la raça humana per la Terra, i any rere any l'Amazones, el plàstic al mar i la pèrdua d'espècies tenen el seu protagonisme.

Totes aquelles persones que acudeixen a l'exposició per primer cop, descobreixen l'existència d'alguns conflictes. En altres, posen imatges al que escolten per la televisió i s'informen d'aspectes que passen a l'altra punta de món que segurament no haguessin conegut mai. El World Press Photo és una manera gràfica i fàcil de consumir informació per una part de la societat que cada cop s'allunya més dels mitjans lliures que es preocupen per esforçar-se a informar del que realment passa en tots els focus silenciats de conflicte. La grandesa de tots els fotoperiodistes que envien les seves instantànies al jurat és que dediquen la seva vida a fotografiar per recordar, mentre intenten explicar per entendre. Tot, perquè nosaltres veiem per entendre.