Viatjar per Orient des del sofà

Mentre ‘Oriente medio, Oriente roto’, publicat l’any passat per Península, encara té una excel·lent salut a les llibreries i a les xarxes, Mikel Ayestaran torna a triomfar amb ‘Las cenizas del califato’, de la mateixa editorial i amb un subtítol que defineix molt bé l’estat de molta gent: ‘De las garras de Estado Islámico a la supervivencia’.

Ayestaran no és James Bond, no és un espia a Orient Mitjà com el que ens presenta misteriosament al pròleg, és un periodista en temps de crisi, que ens explica què esmorza, què posa a la maleta, què car és el preu de l’hotel per algú normal com ell i de què parla amb el ‘fixer’, el xofer i traductor imprescindible en aquells territoris.

La clau del seu èxit és la combinació de la crònica periodística, l’anàlisi d’una realitat tan complexa com és la de Síria o Iraq i de l’evolució d’Estat Islàmic –el terrorífic Daesh-, la intervenció occidental, amb el llibre de viatges. I tot plegat amb amenitat, amb ritme, amb capacitat crítica, amb bon humor i amb moltes dosis d’humanitat.

I encara ho combina amb un tercer element: la crònica de la crisi del periodisme. Ayestaran viu amb les limitacions de la lògica empresarial dels mitjans, sap quan compraran o no la notícia, està obligat a fer peces per la televisió, la ràdio, els diaris i a mantenir les xarxes al moment. Aquest ritme frenètic que imposa la tirania de la pressa no el satisfà, diu, i d’aquí aquests dos llibres per explicar amb més calma l’Orient Mitjà, per parlar amb la gent, per tornar i retornar als escenaris on ahir Isis va escampar el terror i on ara tot és pols i runa –puro talco diu ell-, uns escenaris que ja no són notícia ni a les teles ni a les xarxes, però en els quals podem entrar ara des del còmode sofà de casa nostra.