“Si em vols veure, vida mia, has de venir a sa presó. No hi estic per polissó, ni per lladre ni traïdor; tot n’és causa, bona amor, viure en una tirania” ('Cançoner Popular de Mallorca'). Piulades de dol per una democràcia que agonitza, acompanyades d’un llaç groc. Piulades per recordar que avui també vivim la tirania d’un estat centralista que no respecta les decisions d’un poble perquè es considera superior, magnànim. D’un país, i ara em referesc a Espanya i no a Catalunya, en què els governants recorren al poder judicial perquè són incapaços de lluitar amb les armes pròpies d’un govern demòcrata que s’ha de basar en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat a l’hora de prendre decisions d’interès col·lectiu. I aquest principi de participació té la seva expressió màxima a les urnes. I era tan senzill com això: deixar que el poble català s’expressàs a les urnes perquè estava i està en el seu dret. I, en lloc d’això, vàrem viure una brutal repressió. I ara vivim una persecució al més pur estil inquisitorial. La viuen Catalunya i els seus representants polítics legítimament escollits. Ara trobam que els governants de Madrid –que no de la Comunitat de Madrid– apliquen les polítiques més integristes, perquè això és integrisme, i recorren al poder judicial per vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de l’estat centralista. I fan creure a la resta dels ciutadans espanyols que allò que fan és combatre i castigar les heretgies catalanes, però, realment, allò que fan és esquarterar la democràcia de tots nosaltres, de tots el qui vivim a Espanya, ens en sentim part o no. És hora de dir prou i denunciar aquesta ignomínia.
