Ho tenc decidit; demà em vestiré de groc. Tenc una camisa llampant i me la posaré. Demà m’agradaria que una catifa groga cobrís els carrers i places de les ciutats i pobles. Demà m’agradaria que els llibreters donassin una rosa groga, i no perquè no m’agradin les vermelles, sinó perquè el groc representa la llibertat. Demà m’agradaria que els Jordis, els nostres Jordis, es vestissin de cavallers i s’encarassin al drac i que, per vèncer-lo, només haguessin d’emprar una rosa, una rosa groga. No calen espases, no cal violència si el que es persegueix és la llibertat i l’autodeterminació dels pobles. Només cal deixar que el poble català decideixi el seu futur. N’estic convençuda, que Sant Jordi podrà alliberar el país de la repressió a què ens tenen sotmesos. Però també som conscient que el poble català necessita que tots i totes tinguem consciència de la privació de llibertats i de la retallada en drets fonamentals a la qual l’Estat sotmet totes les comunitats autònomes d’Espanya, i ara ja no parl de Catalunya, vaig més enfora. Cal que la ciutadania d’aquest Estat es llevi la bena dels ulls i si no és capaç de fer-ho, perquè els mitjans nacionalistes reforcen la tirania amb un menyspreu públic i constant cap als catalans, els hem d’ajudar. És en les nostres mans, també en les dels mitjans de comunicació d’aquest país nostre, fer entendre als lectors que l’Estat no respecta els drets fonamentals dels espanyols, dels qui vivim a Espanya i dels qui, ens agradi o no, en tenim el DNI. Ara només necessitam un cop de falç per segar una rosa groga, la rosa de la llibertat, i perquè en el seu lloc en neixi una de vermella. Després Sant Jordi haurà vençut el drac.
