Amb aquest divertit missatge, el col·lectiu Illencs, constituït per persones d'arreu de les Illes que viuen a Barcelona, ha volgut anunciar un esdeveniment que alegrarà qui s'estimi, ni que sigui una mica, la nostra cultura. El manacorí de cafè amb llet rebrà un homenatge al centre artesà Tradicionàrius de Barcelona, vint-i-un anys després de la seva mort. Tal com ja va passar amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez, aquest col·lectiu ha decidit tirar endavant un acte de dignitat popular i de memòria col·lectiva.
Un dia qualcú em va dir, davant la meva indignació per la desconeixença general(itzada) sobre la figura del cantant i poeta manacorí entre els nostres cercles que “Guillem d'Efak és com Ovidi Montllor fa 15 anys, quan el coneixia molt poca gent”. I sí, per ventura és així, però, per què? Com pot ser que un negre que feia blues i jazz en català no hagi cridat mai l'atenció de més grups i cantants que hagin recuperat la seva figura? Per què tampoc no hem vist (gairebé) mai les seves frases a cap cartell o camiseta? I –ep!– no pretenc que d'Efak esdevengui mainstream i acabem avorrint-lo, sinó que se'm fa injust que no formi part de l'imaginari cultural col·lectiu dels Països Catalans. Segurament la culpa és compartida entre una i altra banda del bassiot; segurament també hi estigui relacionada la manera com concebem la cultura i els referents propis (amb un cert punt d'explotació quan trobam a qui idolatrar); i, segurament, hi podríem relacionar el clàssic autoodi tan nostrat quan es tracta de reivindicar figures rellevants (sempre n'hi ha de millors a altres parts del món o a la Península mateix). I un dia també podríem parlar de l'oblit sistemàtic al qual s'han vist i es veuen sotmeses les dones del món de la cultura de les nostres Illes...
Sort que gràcies a persones com Biel Majoral o Bartomeu Mestre –i la seva 'Balada d'en Guillem d'Efak'– i projectes com Corcada Teatre – amb l'obra de teatre 'Negret de Guinea'– o Projecte d'Efak –autors del disc 'Malapesta!'– i d'altres escriptors, professors i artistes, la figura del manacorí ha perviscut. També ha estat gràcies a col·lectius locals com ara Xítxeros amb empenta, de Manacor, que van dedicar tot un mes a recordar la seva figura l'any passat. O la bona gent de Sabadell, on d'Efak va viure i on li van dedicar el Correllengua i un petit documental en el qual es recull el seu pas per la ciutat. Esperem que l'homenatge de dia 7 de maig sigui un granet d'arena més per estendre la música i la paraula d'una de les figures més camaleòniques, interessants i compromeses de ca nostra...
...I que no hagi de venir Ovidi Montllor a pegar-nos una becollada per no tenir prou en compte a qui ell sempre va estar tan i tan agraït. Li podríem fer cas, no?
