OPINIÓ

Wimbledon i el Tour

Fa temps algú va dir que el més sa del futbol és, amb diferència, la pilota. Després dels darrers esdeveniments, amb tota la cúpula de la Federació espanyola a la presó, aquesta frase esdevé encara més real. Ni a la FIFA, la UEFA i ara la RFEF no hi ha ni un pam de net.

Per a satisfacció d'aquells a qui no els interessa el futbol, l’estiu té altres protagonistes esportius, com el ciclisme i el tennis, dues disciplines que són l’antítesi d’aquell, en què la pilota rep tants cops com és possible. Hi ha futbolistes que només li saben pegar coces i d’altres, els millors o els anomenats 'cracs', la toquen subtilment. És aquest l’estil del millor tennista de tots els temps, Roger Federer, o del millor futbolista de la història, Lionel Messi. Però, si deim que amb la calor el futbol queda en segon terme, hem de reconèixer el gran seguiment que tenen els Federer, Murray, Djokovic i, evidentment, Rafel Nadal, sense oblidar-nos d’una radiant Garbiñe Muguruza, que s’acaba d'adjudicar el primer Wimbledon de la seva carrera després d’haver derrotat una de les jugadores més veteranes del circuit, Venus Williams. El focus, però, com sempre, s’ha centrat en el suís Roger Federer, que, a punt de fer els 36 anys i pare ja de quatre fills, ha batut tots els records, amb 19 grans eslams guanyats, quatre més que Nadal. Federer, aquell jugador que diuen que sembla que mai no suï ni que es despentini, es va adjudicar el vuitè Wimbledon sense perdre ni un sol set i, a més, en una de les finals més curtes i còmodes que han estat disputades darrerament. Parlar aquí de la qualitat tècnica de Federer, el dandi de Wimbledon, seria perdre el temps i no dir res de nou; per tant, ho deixarem fer.

Quant a l’apassionant món del ciclisme, també ens hem de treure el capell davant un corredor molt especial: Chris Froome. El britànic, nascut a Kenya fa 32 anys, ha tornat a demostrar que és el millor del món en les grans proves i sobretot en la de més anomenada, el Tour de França. És un espectacle veure’l damunt la bicicleta amb un pedalar, diuen, poc ortodox. Froome s’ha presentat a l’edició d’enguany sense haver guanyat cap cursa prèvia i deien que tampoc no hi arribava en gaire bona forma física, però hi ha competit amb el millor equip, l’Sky. El resultat ho diu tot: guanyador per tercer any consecutiu del Tour, la prova que per a la majoria de corredors –sobretot per a ell– és l’única que s’ho paga. El mateix pensa Federer de Wimbledon.