'Workaholics'

Ja no som esclaus d'una cadira, però ho som de la tecnologia, i a més, ens hem tornat addictes a la feina, perquè no sabem desenganxar

Els qui tenim responsabilitats sobre comunitats online -les 24 hores del dia- som addictes al treball, per obligació. Perquè si no contestes, si no interactues, la funció de les xarxes socials perd part de la seva gràcia. Els usuaris reaccionen sense entendre d'horaris.

Gràcies a la facilitat que ens han donat els mòbils som omnipresents. Ens poden localitzar en qualsevol moment, amb tot el que això comporta. Ja no som esclaus d'una cadira, però ho som de la tecnologia, i a més, ens hem tornat addictes a la feina, perquè no sabem desenganxar. També som com una espècie de vassalls dels seguidors. Pregunten, comenten, i esperen una resposta en un curt termini de temps. Així els hem acostumat, i ara no hi ha marxa enrere.

Reconec que m'encantaria passar un dia sense mòbil, i envejo la gent que no el necessita per treballar. Però també he de dir que m'encanta la meva feina. Que m'atreu molt la idea de veure com responen els usuaris a segons quins continguts, segons quins horaris es publica... i que encara que estigui sotmesa a la comunitat, em fascina.

No obstant això, crec que encara és una feina poc reconeguda. Poques empreses valoren la feina que hi ha darrere d'un perfil online. Per no parlar dels qui encara es pensen que ens passem el dia al Facebook, sense fer res. A poc a poc aquesta feina es va professionalitzant, encara que falta molt per entendre que estem hores pendents del mòbil i que hi ha dies que no escalfem cap cadira.