Uns advocats sorneguers

Mentre segueixin havent-hi, dins o fora de la presó, ciutadans de primera categoria i de segona, els nostres veïns no podran avançar cap a una societat millor

A voltes la ficció és la millor manera de fer front a la realitat. Les bromes rarament són perseguides i jutjades. La permissivitat amb el que es diu és gairebé absoluta quan es tracta d'algun personatge. A ‘La Competència’ de RAC1 en són experts i per això segurament sigui dels millors programes actuals per seguir l'actualitat tal com raja. Com en tota societat, hi ha tots els perfils ben representats. Això sí, plens de generalitzacions, tòpics i reaccions previsibles.

No crec, però, que l'hora diària en què perden la vergonya a passar-se de la ratlla estigui molt allunyada de la realitat espanyola. El dimarts vam saber que es tornaran a celebrar eleccions al país veí, i seria fàcil pensar que va ser la notícia més impactant de la setmana. Doncs no. No ho va ser a causa del joc de les caretes, les butaques i les carteres. Ni tan sols que l'extrema dreta tindrà dret a estar present als debats electorals. Ja l’aturarem quan la tinguem a sobre.

La nova que més m'ha sorprès és que Iñaki Urdangarín ha aconseguit que el deixin sortir dos cops per setmana per fer un voluntariat de vuit hores. Hi ha tantes aproximacions possibles per la irregularitat de la notícia que no sé ni per on nassos començar. Sempre és bo fer-ho pel principi però em saltaré la part en què s'explica el delicte comès i la condemna rebuda. No cal repetir de nou la impunitat general que tenen els lladres de guant blanc en un dels millors països del món.

Urdangarín va escollir, assessorat pel ministeri de l'Interior, una presó de dones amb un mòdul per a capacitat per a només cinc homes. Sense cap contacte possible amb les dones recluses i sent ell l'únic pres que ha trepitjat en els últims cinc anys i mig aquelles cel·les, el marit de la infanta Cristina de Borbó va escollir l'absoluta i més radical de les soledats. Ara bé, fixem-nos en el verb. Escollir. Bé, seguim.

El que primer crida l'atenció és que la Fiscalia i les institucions penitenciàries no veien cap sentit a què abandonés la presó, però el titular del Jutjat de Vigilància Penitenciària 1 de Castella i Lleó justifica la seva decisió argumentant que l'activitat exterior li anirà bé per eliminar la dessocialització i la deshumanització que comporta la soledat absoluta. Ell va escollir-la, però ara li anirà bé sortir per lluitar-hi en contra.

Abans he dit que passaria per alt tot el que guardés relació amb el delicte comès. Mentia. Si que explicaré que Urdangarín, el dijous passat, ja va anar per primer cop al centre on farà el voluntariat. Bé. És un centre per a persones discapacitades. Potser seria l’única part no noticiable si no fos que l’exduc de Palma va utilitzar una fundació semblant per desviar fons a societats controlades per ell. Els seus advocats, més enllà de ser dels més hàbils, també deuen ser molt sorneguers.

En Mohamed de ‘La Competència’ va posar el crit al cel perquè Urdangarín pogués sortir mentre en Jordi Cuixart fa dos anys que és en presó preventiva sense condemna. El cas de Cuixart és digne de menció per davant de la resta de companys presos perquè fa pocs dies va aconseguir només sis hores de permís per conèixer al seu fill nounat. Fill concebut durant aquests dos anys de presó preventiva. Mohamed no s'aturava aquí i regalava un savi consell per als futurs malfactors: surt més a compte robar milions que pujar al capó d'un Nissan Patrol amb un megàfon.

Sense voler entrar –de moment i fins a mitjans d'octubre– en el que van fer o deixar de fer Cuixart i la resta de presos polítics, sorprèn que del permís que ha rebut Urdangarín per fer un voluntariat el primer que se’n destaqui és l’absència de sou. La mateixa paraula ja defineix la impossibilitat de rebre cap compensació econòmica però és que la sensació que se'ns pixen a la cara i ens diuen que plou no acaba aquí.

Defensen que aquest voluntariat li anirà bé perquè la presa de contacte amb la vida real i els problemes de la gent del carrer pot contribuir a "generar un element de conscienciació de la transcendència de la mateixa conducta delictiva".

Un altre dia també parlarem de l'efectivitat o no del sistema penitenciari. Però que ens diguin que els efectes nocius de l'aïllament que ell mateix va escollir se solucionaran amb el contacte amb els altres és de traca i mocador. Mentre segueixin havent-hi, dins o fora de la presó, ciutadans de primera categoria i de segona, els nostres veïns no podran avançar cap a una societat millor.