Com ens agrada la xafogor...

És incòmode notar la pell enganxifosa, però la idea idíl·lica que solem tenir de l’estiu ens fa oblidar com de dura pot arribar a ser la canícula

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL

Quan fa fred ens queixem perquè volem que faci bo, quan no plou prou patim per la sequera i ara que fa calor tampoc ens hi avenim perquè suem massa. Però de fet, faci el temps que faci, sempre suem; ara bé, la quantitat de suor que produïm depèn de la temperatura del nostre cos. Si fem un esforç físic moderat en un clima benigne podem arribar a suar 3 litres al dia, una quantitat irrisòria si ho comparem amb els 11 litres que suarem si fem una activitat intensa en un clima càlid, és a dir, allò que en diríem ‘suar la cansalada, el sagí o la carcanada’. Quan a més d’estar amarats també hem fet un esforç titànic diem que ‘hem suat sang i aigua’ o bé que hem ‘suat fel’ i probablement tenim la roba rabejada i estem asclats.

Ara bé, per cansats que estiguem, el que hauríem d’evitar és l’expressió ‘hem suat com uns porcs’ perquè deixant de banda el detall que els porcs no suen, cal tenir en compte que aquest modisme és un cal de l’anglès ‘sweating like a pig’ i curiosament de camí cap al català se n’ha fet una traducció errònia, confusions que provoquen les paraules homònimes, ja que ‘pig’ en aquest cas no és un ‘porc’ sinó que es refereix al motlle on es deixava refredar el ferro fos.

Tornant a la suor, tots sabem que quan perspirem desprenem una olor poc agradable, ‘fem mala olor’ o ‘fem pudor’ però no podem dir que ‘olorem bé o malament’ perquè el fet d’olorar és només una acció que fem quan ‘ensumem’ o ‘flairem’. El sentit de l’olfacte se’ns desperta quan ‘sentim una aroma’, una olor que ens atrau i ens activa la zona del plaer; de fet, les olors ens transporten perquè ens evoquen records i ens fan recordar persones i moments.

Per mi, l’estiu és olor de repel·lent de mosquits, de crema solar i de sal. Però també és sinònim de xafogor. De fet, per ‘suar la gota negra’ no ens cal ni moure’ns de la gandula, en plena migdiada notem aquell regalim que llisca per la regatera. És incòmode notar la pell enganxifosa, però la idea idíl·lica que solem tenir de l’estiu ens fa oblidar com de dura pot arribar a ser la canícula. I malgrat que ho intentem oblidar, tenim nombroses maneres d’anomenar la ‘xafogor’, part dels nord-occidentals diuen que ‘fa txurra o samorda’, els balears afirmen que ‘fa basca o xaloc’, els nord-catalans parlen de ‘calmàs o baf’, en canvi, els valencians diuen que fa ‘basca o calitja’ i pels gironins ‘fa estuba’.

Tot i així, curiosament malgrat la incomoditat que ens provoca la suor, sembla que perspirar té connotacions positives, ja que es relaciona amb l’esforç i la feina ben feta. Si ens ‘guanyem les garrofes’ amb esforç o assolirem l’èxit perquè les coses senzilles d’aconseguir, no tenen mèrit. Per consolar-nos, doncs, quan ens arribi la crisi postvacances, hem de recordar allò que diuen, que treballar dignifica les persones i que l’important és que ens ‘guanyem el pa amb la suor del front’!