Aigua

Diuen els astrofísics de la NASA que han trobat aigua a Europa, una de les llunes de Júpiter. Ho han vist gràcies al telescopi Hubble, un astroequipament del qual n’estan traient tot el suc possible. És una notícia magnífica, sí senyor. Si més no, ens dóna una mica d’esperança hídrica si mai hem d’abandonar aquest planeta i començar a planificar un hortet extraterrícola. És cert que l’Europa joviana i els seus guèisers de vapor d’aigua ens cauen ara mateix una mica lluny, però per a l’amo de Tesla, que vol colonitzar Mart com qui se’n va a la Comella a fer una costellada, res no és impossible i segur que mr. Tusk troba la manera de fer una canonada sideral per al gota a gota. La troballa, i la seva dificultat objectiva, m’ha fet recordar una expressió que estava força estesa (si més no fins fa un temps) per l’Urgellet. Me la va dir l’amo de cal Marquès de Muntan un dia que estàvem fent prospecció megalítica, buscant el dolmen del Cap del Bosc. Hi vaig passar pel costat sense veure’l. He de dir, en el meu descàrrec, que l’indret estava força emboscat i que la cosa no era pas tan evident. El vell Marquès em va dir, tot enriolat, assenyalant-me la magnífica cista que tenia just a la dreta: "No trobarís aigua a Segre". Així, amb un sonor ‘trobarís’ i amb Segre sense article. De Júpiter i Europa als tarters de Muntan, pels camins de l’aigua esmunyedissa.