Una de les crítiques que més sovint s’han fet al govern de Pedro Sánchez per la gestió de la crisi del coronavirus ha estat la centralització que ha imposat. Aquest retret li ha arribat des de gairebé tots els racons del territori espanyol, excepte des de Madrid. El que ha estat el principal focus de l’epidèmia no només no es va aïllar per evitar-ne la irradiació cap a altres territoris, sinó que ha centralitzat els recursos i les decisions.
Ara que a les Illes Balears sembla consolidar-se el descens de la corba de contagis -i encara que se n’esperen alguns rebrots puntuals els propers dies-és el moment de posar atenció en l’estratègia seguida pel Govern de Francina Armengol i també per l’equip d’experts que assessoren l’Executiu balear en la gestió de la crisi sanitària. Tots coincideixen a assenyalar l’aïllament, tant el natural que tenen les Illes pel fet d’estar envoltades per la mar com, sobretot, el provocat mitjançant l’estratègia de forçar el tancament dels nostres territoris a qualsevol entrada per aeroports i ports, com a principal factor de les dades que s’estan aconseguint al nostre arxipèlag.
Aquesta decisió de tancament, que el Govern balear es va avançar a demanar de manera reiterada i pública al de l’Estat fins que ho va aconseguir, ha resultat essencial per ser la segona comunitat amb menys incidència de l’epidèmia i una de les primeres que podran sortir de la crisi sanitària. Conèixer el terreny a força de trepitjar-lo és essencial per fer-ne una bona gestió, i en el moment actual s’ha demostrat que prendre les pròpies decisions funciona i, a més, és cabdal per afrontar un problema amb més garanties d’èxit. El cas present hauria de servir d’exemple per experimentar la sobirania en altres camps de la gestió del país.
Així i tot, no podem obviar que, si bé tot apunta que les Illes Balears sortiran abans i amb menys víctimes de la crisi sanitària del coronavirus, no es pot dir el mateix de la crisi econòmica que se’n deriva. Els efectes devastadors en l’economia i, per tant, en la societat de les Illes, es faran notar durant molt de temps i amb duresa. Una altra vegada hauríem d’apel·lar al dret de prendre decisions pròpies per afrontar un futur millor. Amb el benentès que és cabdal reclamar amb fermesa a l’Estat el finançament que ara necessitam, també el que arribi de les institucions europees, és a les Balears a qui correspon posar les mesures que cregui idònies per reflotar l’economia, per reconvertir en part el sector turístic dominant i per començar a invertir en sectors que ens aportin valor i benestar social.
