L'albada

La història de mossèn Ramon i la de la casa de colònies han caminat més de quaranta anys agafades de la mà. Ha estat un sol que no ha parat de brillar ni d'escalfar

En el moment de començar un projecte de llarga durada, encara no s'és capaç d'arribar a previsualitzar tot el que t'aportarà. No imagines les hores de feina que suposa. Ni els moments d'incertesa que comporta la preparació, no saben-te segur de si s'aconseguiran els objectius marcats. Alhora, però, és impossible preveure la felicitat que va apoderant-se de tot l'equip a mesura que es van complint etapes i el viatge s'aproxima a la seva fi.

Quan l'equip del documental 'Entre Muntanyes, arrels de l'arbre' vam iniciar el sinuós camí que havia de suposar explicar com i què es viu dintre de la comunitat creada a la casa de colònies d'AINA, poc ens imaginàvem poder viure tot el viscut. Com en qualsevol projecte pensat a llarg termini, han anat pujant i baixant viatgers dels vagons que formen el tren del documental, però tots serem a l'estació d'arribada. Expectants del resultat final. Recordant el trajecte i donant gràcies per cada una de les estacions visitades.

El cap de setmana passat vam tornar a treure la pols a les càmeres i els micròfons i vam apartar per un moment l'edició de les imatges ja gravades. Després de més de disset mesos de feina, vam adonar-nos que ens faltaven diverses entrevistes. Sense voler córrer massa per poder arribar abans, vam decidir que era necessari introduir les figures de Joan-Enric Vives, bisbe i copríncep, i d'Antoni Martí, cap de Govern. Vam trobar-nos amb facilitats que no sempre existeixen però que sempre són d'agrair. Era l'enèsima demostració que l'interès és real i general.

Els seus testimonis són necessaris per diverses raons. En primer terme, les institucions andorranes són el millor exemple de com els anys viscuts a AINA poden arribar a influir en el saber fer dels qui, ja com adults, ho recorden amb especial estima. Incloure les seves figures també ajuda al fet que tots aquells que vegin el documental a l'estranger, s'adonin de la importància que té pel país la casa de colònies. Si dues de les tres màximes autoritats ofereixen la seva visió de la situació d'AINA, és que aquesta és rellevant per l'esdevenir del Principat.

Personalment, al principi del camí no entenia que és el que despertava tanta devoció i passió al voltant de la figura de mossèn Ramon. AINA comença en ell, però el seu carisma ha anat reunint a centenars de persones que l'han acompanyat durant aquests anys. Ni ell és un mossèn qualsevol, ni AINA és un simple destí per als infants que s'eduquen en el lleure estiu rere estiu. La història de mossèn Ramon i la de la casa de colònies han caminat més de quaranta anys agafades de la mà. Ha estat un sol que no ha parat de brillar ni d'escalfar.

Tothom qui s'ha aproximat a AINA algun cop en la seva vida entendrà què s'hi fa, com es fa i perquè es fa. Siguis infant, monitor, pare o mare, voldran mostrar el que han viscut directament o indirectament als altres. Perquè ho gaudeixin com ho han fet ells. Si en canvi, no s'ha conegut tant de prop, es voldrà. Cridat per les bondats de què parla la resta. Aquesta és la virtut de la creació de mossèn Ramon. Un espai que transcendeix a tothom i en què només acaba important l'educació del nen.

Si el documental s'ha pogut fer, és gràcies a la rellevància de la feina feta durant tantes generacions. Si no fos una comunitat única en què tanta gent ha aportat el seu granet de sorra, 'Entre Muntanyes, arrels de l'arbre' no tindria sentit. Són moltes vides les marcades pel seu pas per AINA. Som molts els que gràcies a la feina feta durant aquest any i mig hem descobert un paradís entre les valls d'Andorra. Tothom vol seguir caminant. No pot pondre's el sol sense saber que passada la nit, arribarà l'albada.