Qualsevol aficionat parcial –tots en són, de parcials– diria que en bastar, basta. I, al Mallorca, de vegades sembla que li basti i li sobri, tot i que aquest divendres va ser en el temps límit dels 90 minuts i encara n’hi sobraren tres. En tot cas, a ningú no li sobra res i molt menys al Cadis. L’equip d'Álvaro Cervera, l’entrenador que diu que el Mallorca podria ser la revelació del campionat, no se’n va anar gens content de Palma. Primer, perquè devia pensar en les seves paraules i, després, perquè havia vist que el seu equip va ser dominat en moltes fases del joc. El Mallorca, contràriament a altres partits, va posar un punt més d’intensitat i qualsevol pilota morta al centre del camp gairebé sempre acabava en poder dels locals. Anit passada a Son Moix veiérem la millor versió de Salva Sevilla i de Lago Junior, i sí que varen estar ben acompanyats en el centre del camp pels centrals i pels dos laterals. Gran feina de Salva Ruiz i de Fran Gámez, tot i que el valencià de vegades va passat de voltes i s’oblida de les tasques defensives. És ben evident que tots dos posen tot el cor en cada acció, un detall que no passa inadvertit i que, a més a més, és clau en aquesta categoria. La primera part del Mallorca-Cadis tampoc no passarà a la història dels grans espectacles, però la segona, un poquet sí. L’equip de Vicente Moreno no és gaire golejador, però com a mínim crea perill, entra a l’àrea i ahir va tenir sis o set oportunitats clares, que haurien arrodonit una vetlada interessant de futbol de Segona A, és clar. El Mallorca s’imposà de manera merescuda al Cadis, un equip que fa dues o tres temporades que fa tot el que pot per ascendir a la Primera Divisió. Els visitants es presentaren a Son Moix com un equip fet i un poc com a favorit per endur-se’n els tres punts. Però tothom sap que els partits s’han de disputar, i el Mallorca va competir millor que el Cadis. No sabem si serà l’equip revelació, però és evident que va pel bon camí.
