Opinió 29/02/2020

L’anomalia d’Europa

Els avenços tecnològics també porten inconvenients per una llengua com la catalana

i
Agustí Mas
3 min

Ja se sap que els avenços tecnològics tant aporten avantatges com, de vegades, i malauradament, també inconvenients segurament imprevistos. Això és així en molts àmbits però, almenys, també per a una llengua com la catalana que, tot i no ser minoritària, es troba en una situació fràgil. Començant pels barbarismes vestits de neologisme que l'hi introdueixen i acabant per les limitacions d'ús. Per exemple, quan el català no és present en la interfície d'un aparell o programari; en el cas dels assistents per veu, tant d'actualitat, que obliguen l'usuari a parlar-li en castellà o anglès, etc.

Una altra situació és la que es va produir, fa aproximadament una dècada, amb l'arribada de la TDT. Amb aquella apagada analògica vam veure com l'oferta televisiva en català es dissolia amb la creació d'un bon grapat de canals nous en castellà que, com a conseqüència, reduïen proporcionalment la presència de la nostra llengua a la petita pantalla. Més tard, les plataformes de pagament vinculades a la fibra òptica han acabat accentuant això, fins al punt que ens permeten veure cadenes produïdes a milers de quilòmetres però generalment, en el cas de Catalunya, no incorporen canals rellevants de territoris veïns com à punt o Andorra Televisió. IB3 potser en algunes ocasions n'és l'excepció. Això sí, ja no parlem de l'oferta de televisió local i de proximitat..! L'apagada analògica i el desplegament de la TDT també va comportar que la Catalunya Nord es quedés sense poder veure la televisió i la ràdio públiques de la Catalunya Sud, que la tecnologia analògica els havia facilitat durant tants anys.

Aquests entrebancs que la tecnologia genera però que des dels despatxos des d'on s'idea no s'acostumen a detectar, sovint s'han de resoldre amb col·laboracionisme, bona fe i dosis d'empenta. Així, i fent alguns equilibris com posant antenes en territori sud-català enfocant cap al nord, és com es va aconseguir reprendre en qüestió de poc temps les emissions només al Rosselló i a l'Alta Cerdanya. A més, posteriorment, el govern francès va legalitzar aquestes transmissions. La resta de la Catalunya Nord, però, des de llavors ha restat sense senyal.

Més col·laboracionisme, bona fe i dosis d'empenta han calgut perquè ara, uns deu anys més tard, el senyal de TV3 i Catalunya Ràdio comenci a retornar al Conflent. La Plataforma per la Llengua i el Casal del Conflent, gràcies a una campanya de micromecenatge, han aconseguit col·locar una antena reemissora que afegeix cobertura a aquesta comarca. Dic "afegeix", perquè no ho soluciona del tot. És per aquest motiu que caldrà seguir treballant per instal·lar-hi més antenes.

Aquesta història demostra que l'inconformisme, la tenacitat i el treball en equip sovint permeten salvar els obstacles. Però això no vol dir que s'hagin de perdre de vista els drets, quan hi són. I sobretot quan aquell que els ha de garantir mira cap a una altra banda. En aquest cas, els estats espanyol, francès i l'italià. Perquè, com bé recorda la Plataforma per la llengua, la lliure circulació dels productes audiovisuals està protegida per la directiva 2010/13/CE. La permeabilitat d'aquestes emissions, alhora, queda emparada en la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. De fet, la plataforma assegura que aquests impediments per la reciprocitat d'emissions de totes les cadenes audiovisuals dels diferents països catalans són un fet inèdit a Europa en contraposició a casos com el dels països nòrdics.

stats