Per aquest viatge...

Sovint tinc la sensació que el discurs que ens fan hauria de dirigir-se a un altre auditori

No dubto ni un moment de l'enriquiment que suposa que vinguin persones de fora, experts acostumem a qualificar-los des de la premsa, a explicar-nos quines són les virtuts que com a país tenim i quines mancances hem de procurar minimitzar. Sempre va bé que des de visions forànies obrim el focus i veiem la problemàtica, sigui quina sigui la temàtica, amb tota la seva complexitat.

Ara bé, des del meu punt de vista, diagnosticar segurament és el més fàcil, més que res perquè ja fa molt temps que tenim la radiografia feta del país, hi hem dedicat moltes hores i molts esforços, de fa anys! Ja som conscients, per exemple, que les comunicacions és un cavall de batalla contra el qual hem de lluitar, que caldria millorar-les i sobretot buscar-ne de noves, d'alternatives o complementàries a les que tenim (dit sigui de passada, tampoc n'hi ha tantes d'alternatives, tot el peix està venut). No ens cal tant que ens diguin què meravellós seria que arribés el tren a Andorra (ja sigui pel nord i també pel sud) i retreure'ns que com és que amb tants anys de bon veïnatge encara no tenim aquesta mitjà de locomoció, sinó que el que ens cal és que ens ajudin a convèncer els estats veïns perquè avancem en el camí de desenclavar-nos i no dependre únicament de les carreteres.

Va molt bé que vinguin a explicar-nos coses, sempre són productives, però sovint tinc la sensació que el discurs que ens fan hauria de dirigir-se a un altre auditori, passada la frontera (la del nord i la del sud), d'allà on venen. Això sí que ens ajudaria!

Etiquetes