Ets autònom quan…

Ets autònom quan tens un extintor a casa teva. És necessari pagar al comú més de 200 euros anuals i tenir a casa un extintor? Que treballo amb un ordinador i una wifi!!! Que no necessito res més!

Un nou corrent de professionals ha decidit fer-se autònom o ‘freelance’. Queda molt bé dir entre les teves amistats que ara t’ho muntes pel teu compte. La gent només hi veu coses positives: la llibertat, el temps, no dependre d’un cap (sobretot, la gent va molt cremada amb els seus superiors), i alhora t’admiren com si fossis un heroi.

Fer el salt no ha estat fàcil, d’entrada et trobes amb els tràmits burocràtics. Si els humans normalment odiem la paperassa, els autònoms som extraterrestres. Si aconsegueixes que algú, en alguna administració de les que has de visitar, es posi d’acord en els tràmits, estàs d’enhorabona. És una voràgine d’informació barrejada, amb una subtil interpretació personal per part de la persona/administració que t’atén.

Primer pas: reserva de nom comercial, al comú de torn. I espera’t una setmana, “ja et diran alguna cosa de Govern”. Et conviden a tornar a passar en una setmana, perquè llavors et diran si és un tràmit simplificat. I mentrestant, tu esperes.

Un cop ja tens el teu nom comercial, ja pots fer la resta de tràmits. Papers i més papers. Govern, Cambra de Comerç, CASS i pel mig, atenció: l’extintor. Aquí volia arribar. Ets autònom quan tens un extintor a casa teva. 45 euros val l’aparell. A veure, que entenc que hi ha una llei que regula la salut en el treball, però per obrir el meu tipus de negoci... és necessari pagar al Comú més de 200 euros anuals i tenir a casa un extintor? Que treballo amb un ordinador i una wifi!!! Que no necessito res més!

Del tema de la CASS ja no en vull ni parlar. Més de 200 euros al mes. I això perquè m’agafo a la quota reduïda, que sembla que t’estiguin regalant alguna cosa. Per cert, “pots agafar una baixa, he-he”, em diu la noia que m’atén (molt eficient, per cert) “però només cobraràs en proporció a 1.000 euros, que és pel que estàs pagant”. Doncs gràcies, però com puc fer la meva feina tot i trencar-me una cama, tenir 40 de febre, estar vomitant, tenir el xarampió, la rubèola i el virus zika, continuaré treballant.

Però el tema estrella són els impostos. Quin gran tema, quina abundància d’informació! Que si factures menys de 40.000 no et cal cobrar als teus clients l’IGI (i per tant declarar-lo), que si l’IRPF... cadascú dels teus amics xalats que s’han fet autònoms et diu una cosa diferent. Així que decideixes anar a l’oficina d’atenció als petits empresaris que hi ha a Govern (SAPE). Tots superamables, amb una paciència a prova de bomba i molt professionals, tot s’ha de dir. Amb el tema dels 40.000 euros no m’han sabut guiar. M’han recomanat que pregunti a Tributs... ehem.... d’aquí a uns quants dies, clar... ara van més que ‘liats’. 

Preguntes i més preguntes, i mil supòsits que ningú m’ha sabut contestar mai.

Finalment quan has acabat els tràmits tens un màster en administracions andorranes. O aquesta és la meva sensació. El que em sap més greu és tenir la percepció que el país no està encara preparat ni adaptat al món ni a les persones. Cap tràmit d’aquests es poden fer online, t'has de desplaçar, fer cues i esperes, les administracions són lentes i els passos són feixucs encara. I insisteixo: no crec que hagi de tenir un extintor a casa. Però només ets autònom quan per fi el tens.