...i baixant

Crec que a cada elecció perdem un llençol i cada vegada veiem com creix la desmotivació de l'elector per anar a escollir

Els laments de molts dels nostres governants en relació al continuat descens de la participació que ve esdevenint-se elecció rere elecció, ja siguin comunals o generals, sonen sovint més a llàgrimes de cocodril que a una preocupació sincera. És el que els toca dir després de la jornada de la "festa de la democràcia", però la realitat és que el sistema els continua legitimant i, per tant, mentre ells surtin elegits encara que sigui amb un baix suport o un nul interès ciutadà, poca cosa faran per canviar la tendència abstencionista.

El dret a no voler votar és tan legítim com el d'exercir el vot i les causes que motiven decidir no acostar-se a les urnes són múltiples i variades. Però crec que a cada elecció perdem un llençol i cada vegada veiem com creix la desmotivació de l'elector per anar a escollir.

Fa nou mesos enrere, després de les darreres eleccions generals, vaig escriure sobre l'abstencionisme actiu després que tothom constatés aleshores que la participació electoral anava camí d'enquistar-se. La resposta política a aquell descens va ser més de menysteniment que de preocupació i ara veiem com la xifra global de persones que van anar a votar continua baixant i ja se situa en el 60,7%, sent Andorra la Vella la parròquia més abstencionista amb només un 53% de participació.

Certament un dels problemes és la poca motivació que desperten les eleccions en els ciutadans. L'Alfons Miralles ho resumia molt bé en un tuit mentre mantenia un debat amb altres tres tuitaires: mentre uns acusaven els partits polítics de la pèrdua d'interès de l'elector, altres defensaven el model de llistes obertes per superar aquesta desídia. Ell va respondre que la solució passava per "una proporcionalitat real, encara que s'hagi d'arribar a pactes i més democràcia participativa".

L'Alfons Miralles l'encerta, des del meu punt de vista. Tenim un sistema electoral que en el seu dia va primar "l'estabilitat" en la gestió dels comuns per damunt de la proporcionalitat i el debat polític. Una estabilitat, val a dir, que sovint en determinats comuns i mandats s'ha mostrat ben fràgil, com l'exemple dels dos darrers mandats a Andorra la Vella, (i sort n'ha tingut el darrer cònsol que només hi haurà estat nou mesos i que les eleccions eren a tocar). Un sistema electoral que convida l'elector a creure's que tot arriba amanit abans de posar les urnes i que la batalla real es lliura en el moment de confeccionar les llistes, tot i que a cada elecció hi hagi una sorpresa o una victòria ajustada.

La reflexió al voltant de l'abstencionisme, si és que es vol abordar amb sinceritat, hauria d'incloure la reforma del sistema electoral. I també, és clar, la necessitat de creure's polítiques de participació que impliquin els ciutadans més enllà de demanar el vot cada quatre anys.