I AQUÍ
Opinió 08/07/2017

El bé comú com a centre d’interès

i
Ferran Aguiló
2 min

La llei de turisme està embossada en el bucle dels matisos que conviuen en el pacte que suporta el Govern. Podem planteja una premissa –que no prevalgui el dret a fer negoci llogant pisos a turistes per sobre del dret a l’habitatge– que, en la seva síntesi, hauria de ser prèvia per a qualsevol que es dediqui a la política. I he dit qualsevol, de dretes o d’esquerres, perquè el bessó d’aquesta idea, la de posar el bé comú per sobre del particular, és el pal de paller de tota activitat política, sempre que aquesta no sigui instrumental dels interessos d’un grup o d’una classe. Perquè queda malament dir-se representants, corretja de transmissió o braç polític d’una classe social, ara mateix no hi ha cap partit que ho llueixi com a insígnia. Però ja ho veis, plantejar la regulació del lloguer turístic d’acord amb la defensa dels interessos generals és motiu de controvèrsia, fins i tot de desacord. Increïble. Potser hem de girar el punt de vista, canviar la prova de càrrec, fer les preguntes per passiva i deixar clar qui guanya i qui perd amb cada matís disfressat de proposta. En aquest exercici de transparència, convé no oblidar una altra premissa, igual d’important: el dret a fer negoci, a guanyar doblers. Ho record perquè són fórmules excessivament simplistes, maniquees, les que s’utilitzen per rebatre els arguments. No, defensar els drets de la comunitat no és negar el legítim dret al negoci. El que passa, sovint, és que hi ha uns negocis, majoritaris per aquestes contrades, que només ho són si es beneficien privadament del que és de tots –territori, benestar, medi ambient– sense aportar valor afegit, progrés social, millora formativa... Això és el que ha de canviar pel bé de tots.

stats