Opinió 17/11/2014

El benefici del dubte

Tot i oferir-li el benefici del dubte, se'm fa difícil creure que una persona com ell que estudia de forma tan mil·limètrica cada passa que fa i que del tacticisme polític en fa un art, no estigui realitzant una de les seves habituals maniobres

i
Albert Roig
2 min

Totes les persones, per molta responsabilitat col·lectiva que assumim, tenim tot el dret en un determinat moment de la nostra vida a replantejar-nos l'activitat que estem duent a terme, a valorar si allò que ens fa llevar cada matí ens omple o si valen la pena tants esforços i sacrificis personals pels fruits que acabem recollint. És un estat anímic humà i comprensible, inqüestionable, fins i tot.

Un polític, un governant, un gestor de la cosa pública... també? Fent un símil amb l'esport, el líder d'un equip, pot a la mitja part d'un partit anar-se'n als vestidors, dutxar-se i marxar tranquil·lament de l'estadi deixant els seus companys al mig del terreny de joc?

No és fàcil la resposta, i per molt que tendim a generalitzar o fins i tot a sentenciar, estic convençut que en determinats moments, i segons quines siguin les persones, tendirem a pensar que no és possible, que un governant -o aspirant a repetir la governabilitat- ha d'estar sotmès al desig de la ciutadania i que no pot, o no ha de mostrar-se, ni cansat, ni anímicament esfondrat, i ni molt menys buit per dintre després de 4 anys intensos i carregats de pressió. Perquè quan hom s'hi presenta ja sap que no és un camí de roses i que la societat és exigent amb els seus gestors públics.

Però nosaltres mateixos, en altres moments, pensarem que un governant també té aquest dret, que abans de polític és una persona i que, per tant, està sotmesa a les mateixes lleis de la biografia humana que tots els altres mortals.

I possiblement sigui cert. Molt probablement Toni Martí estigui en aquesta fase d'esgotament, d'anàlisi de la solitud del governant i, en definitiva, de replantejament vital. Però tot i oferir-li el benefici del dubte, se'm fa difícil creure que una persona com ell que estudia de forma tan mil·limètrica cada passa que fa i que del tacticisme polític en fa un art, no estigui realitzant una de les seves habituals maniobres amb l'objectiu d'enfortir el seu lideratge per convertir-lo en inqüestionable, de tensar ministres i consellers generals perquè no donin per fet que hi ha seient assegurat i de cohesionar una altra vegada els seguidors demòcrates per afrontar els mesos que vénen.

Però com he dit, sempre hi haurà el benefici del dubte, perquè tal com un dia em va dir un escaldenc "només el Dotet sap què pensa Toni Martí".

stats