La biblioteca

Un centenar llarg de persones en silenci, l’emoció continguda després que la cantant hagi acabat d’interpretar ‘Adieu, monsieur le professeur’ i l’última nota encara ressoni suspesa a l’aire. Dilluns al vespre, coincidint amb el que hauria estat el seu seixanta-cinquè aniversari, la biblioteca del Consell General va acollir l’acte d’homenatge a Martí Salvans Abetlla. De les moltes persones que hi van acudir –familiars, amics i companys–, pocs sabien en què consistiria. Hi anaven per recordar-lo i fer palès que la dedicació del Martí a Andorra ha deixat una empremta d’aquelles que perduren. Aleshores es va fer públic: aquell espai, la biblioteca, des d’ara portarà el nom del desaparegut conseller. Un reconeixement més que merescut a una persona que, entre moltes altres coses, es va dedicar a la investigació històrica. Així va guanyar dos accèssits del Premi Principat que atorga el Consell General, un per ‘Ricses i letigi plet y debat. 500 anys de la Concòrdia entre Canillo i Encamp’ i l’altre per ‘De la Solana d’Andorra’.

Una vegada algú em va dir que només podem estimar allò que coneixem. Potser aquesta és la gràcia del coneixement: no és que ens faci més o menys llestos, sinó que ens fa capaços d’estimar més profundament. Fa anys vaig entrevistar el Martí Salvans, en una sèrie d’entrevistes sobre la infància de personatges públics, i tinc una imatge molt viva de l’Andorra que em va retratar. Puc veure, tot i que en realitat mai no ho he vist, els nens que, com ell, esquiaven pels prats sortint d’escola, fins i tot a Escaldes i a Engordany on la neu durava dies i dies. En diferents ocasions li havia demanat per episodis històrics concrets i sempre tenia una resposta. Lamento no haver pogut compartir-hi més temps perquè, en realitat, tenia moltes més preguntes. Em queden els llibres. I la biblioteca.