Opinió 07/09/2016

La biblioteca

Aneu a l’hospital de Nostra Senyora de Meritxell en plena temporada d’esquí: hi trobareu narrativa en suec per parar un tren. O els escandinaus són lectors voraços o especialment despistats, o les dues coses

i
Albert Villaró
1 min

Les biblioteques formades per sedimentació són infraestructures culturals fascinants. Són les que es troben sobretot als hospitals, als hotels, als càmpings. Estan fetes amb derelictes, llibres que els usuaris han llegit i han deixat estar, per oblit o perquè consideraven que no els tornarien a llegir mai, qui sap si impulsats per una molt samaritana consideració envers el proïsme o bé per les ganes de tornar a casa amb l’equipatge més lleuger. Aneu a l’hospital de Nostra Senyora de Meritxell en plena temporada d’esquí: hi trobareu narrativa en suec per parar un tren. O els escandinaus són lectors voraços o especialment despistats, o les dues coses. Ara fa poc he tafanejat la d’un càmping a la Costa Brava. Predominava la narrativa en neerlandès: dues poselles plenes a vessar, amb moltes traduccions -ells també!- de ‘thrillers’ nòrdics. Les dues poselles dedicades a la llengua alemanya contenien sobretot producció local, amb notables excepcions: traduccions de Modiano i de Fred Vargas. En francès -una poselleta- una mica de tot. Al raconet de l’anglès vaig estar a punt de demanar en préstec (per no tornar-lo) el ‘Most Wanted Man’, de l’enorme Le Carré. En castellà, una pila de petits volums de l’Agatha Christie i, com a concessió a la melangia, novel·letes de ‘Los cinco’, de la inefable Enid Blyton. I en català? Albert Espinosa. Publicacions locals. Best-sellers històrics. Alguna novel·la despistada. Volums en castellà que no hi haurien de ser (perquè tenien espai propi). Molts Camillieri. La viva imatge del xup-xup cultural en temps de desconcert.

stats