Un bipartidisme tocat però no enfonsat

Aquest 2015, el bipartidisme del sud ha estat tocat però no enfonsat. El bipartidisme espanyol segueix vigent i actiu, a l’espera del que pugui passar el pròxim mes de novembre.

Fa tot just 15 dies, Andalusia celebrava unes eleccions autonòmiques anticipades en un feu tradicional del Partit Socialista Obrer Espanyol. I així ho continuarà sent durant la pròxima legislatura. El PSOE ha guanyat tots els comicis de la comunitat autònoma a excepció de les eleccions del 2012. Una cursa electoral en què el segon classificat ha estat sempre, excepte aquell 2012, el Partit Popular.

Amb les eleccions, volia revelar diverses incògnites. La primera, si Susana Díaz havia calculat bé la seva estratègia. La segona, observar quina era la penetració de Podemos en el sistema després de les eleccions europees. Finalment, l’escrutini havia de confirmar si el bipartidisme andalús seguia vigent.

Amb les primeres dades escrutades vaig comprendre que la líder socialista havia fet un bon càlcul electoral. Díaz ha revalidat els 47 escons que va aconseguir José Antonio Griñán. El resultat permet a la baronessa socialista agafar forces i arguments per a un futur més ambiciós en l’àmbit estatal.

La nova formació violeta, Podemos, ha complert amb els seus deures i ha aprovat l’examen amb nota, reduint Izquierda Unida a la mínima expressió. El partit de Pablo Iglesias sorprèn de nou, acumula més adeptes i es reforça per plantar cara al novembre. En la mateixa línia, el Naranjito, Ciutadans, va resoldre la cita amb una gran actuació que desbanca UPyD. Els violetes i els taronges comencen a reestructurar la part baixa del sistema de partits.

El bipartidisme ha estat amenaçat i ha perdut empenta, però continua sent un sistema vigent a la comunitat andalusa. Un sistema de partits que no s’ha vist alterat des del 1981. Durant les tres primeres legislatures, a Andalusia hi havia un partit predominant que aconseguia la majoria absoluta amb més o menys el 50% dels vots. Darrere el seguia una segona formació política que no acabava d’arrencar el vol. A partir del 1994, les expectatives d’un relleu dins del Govern van augmentar, tot i que el PSOE seguia sent el partit més votat.

Les legislatures posteriors van estar immerses en un clar bipartidisme. Les dues primeres formacions, PSOE i PP, acumulaven entre el 73% i el 87% dels escons, fet que consolidava el sistema de partits dual. Unes circumstàncies que han evitat l’entrada d’una tercera formació amb presència suficient per desbancar els dos grans. El bipartidisme andalús neix en un sistema electoral insòlit, que no respondria als ingredients necessaris descrits per la llei de Duverger.

Aquest 2015, el bipartidisme del sud ha estat tocat però no enfonsat. Les dues principals formacions han aconseguit el 62% dels vots. La tercera força política queda a 12 punts del segon i a 20 del guanyador. El bipartidisme segueix vigent i actiu, a l’espera del que pugui passar el pròxim mes de novembre. El bipartidisme andalús ha passat les proves com Tamino, Pamina i Papageno a 'La Flauta Màgica' de Mozart que acaben superant els obstacles imposats per poder-se quedar al temple dels savis.