La boira

Els esquiadors passaran, en contrapartida, per gairebé tot el recorregut de la C-14, el ‘rebranding’ d’aquella mítica C-1313, també coneguda com la carretera dels andorrans

Els esquiadors anglesos que pugen a Andorra i tenen com a destinació xàrter l’aeroport d’Alguaire estan essent desviats per culpa de la boira i ara, i fins que no escampi, me’ls envien cap a Reus, la ciutat de Gabriel Ferrater i el general Prim i un dels vèrtexs d’un triangle geopolític que comparteix amb París i Londres. Hi ha tan sols trenta kilòmetres de diferència, mitja horeta màxim de viatge, de manera que la desviació no els hauria de suposar cap trauma especial.

Els esquiadors passaran, en contrapartida, per gairebé tot el recorregut de la C-14, el ‘rebranding’ d’aquella mítica C-1313, també coneguda com la carretera dels andorrans (amb permís de la que passa pel no menys mític Castellfollit del Riubregós). El trànsit per aquesta parcel·la del patrimoni immaterial de l’andorranitat hauria d’estar amenitzat per plafons informatius amb retalls de memòries dels protagonistes de tantes històries de vida. Aquí paràvem sempre a berenar. Aquí ens va explotar el radiador. Aquest canvi de rasant que hi ha entre Verdú i Tàrrega és perfecte per fer avançaments temeraris sense cap visibilitat. A Oliana comencen les muntanyes. Abans, intentàvem no passar pel tram del ‘pantano’ de fosc. Ara no ens importa. Només tenim por que ens caigui un roc a Tres Ponts, però ara diu que hi faran un túnel. Molt millor això que no pas la boira, on vas a parar.