El bombo

Al final, i gràcies a totes les deïtats que han existit, la FIFA permetrà que el bombo que fa bategar el cor de tots els espanyols pugui entrar a l'estadi. El nacionalisme barroer que segueix entonant el 'A por ellos' segueix viu

Realment, i per fi, estic tranquil. El so del bombo més famós del món, que dic del món, de la Via Làctia i part de l'estranger, retrunyirà de nou demà a l'Estadi Olímpic de Luzhnikí. Des del dimecres el meu cap no podia pensar en res més que en la crida a tot Espanya que va fer Manolo, l'aficionat més fidel del combinat nacional. Des que vaig veure les llàgrimes a l'estil Jordi Pujol del Polònia amb què es dirigia a la Federació de Futbol, a la societat i fins i tot a Pedro Sánchez, no he pogut concentrar-me en cap altre quefer quotidià.

Feia molt temps que no tenia el cor t'han encongit. De veritat. El dijous no vaig ni empatitzar amb el documental de TV3 sobre dels fets del 20 de setembre a Barcelona que demostra que 'els Jordis' no només no van alimentar cap tipus d'acte de rebel·lió, sinó que estaven desconvocant la manifestació. Tampoc vaig poder decidir si havia de riure o plorar amb les vergonyes d'uns Jocs Mediterranis que com més ràpid s'oblidin de la memòria popular mentre es demanen explicacions als responsables, millor per a tots. No podia centrar-me en res. El meu cap pertanyia a Manolo. Quin patiment.

Al final, i gràcies a totes les deïtats que han existit, la FIFA permetrà que el bombo que fa bategar el cor de tots els espanyols pugui entrar a l'estadi. El nacionalisme barroer que segueix entonant el 'A por ellos' segueix viu. S'ha sabut que Sánchez no ha hagut d'intervenir i que la crida tampoc ha hagut de fer el camí fins a la Zarzuela. M'imagino a Sánchez rebent una trucada en plena reunió amb una Angela Merkel devastada perquè els seus bombos ja no podran entrar a cap més partit fins d'aquí a quatre anys.

El flamant nou president espanyol haguera hagut de dissimular. Respondre a la trucada i excusar-se per parlar en un racó. No perquè pogués pensar que una trucada de Manolo 'el del Bombo' no és prou important per desajustar l'agenda d'una màxima autoritat d'un país quan està discutint sobre si s'han de crear centres per classificar immigrants. Si no per evitar fer sentir més desgraciada a l'Angela Merkel, que pobreta, ja no pot gaudir de la seva selecció. Tot és passió i bondat quan es tracta del bombo.

Etiquetes