Les caixes del cap i el cor

El creixement personal que t’aporta gent que té més experiència que tu, o que fa les coses d’una altra manera, o que desenvolupa feines diferents dins el teu camp, és inigualable

La darrera experiència professional que he tingut ha estat treballar amb l’equip de comunicació de la Copa del Món de BTT, a Vallnord. Més que treballar per a una empresa, et sents part d’un país. Tens la sensació que estàs fent alguna cosa gran, quelcom excepcional. I a més de tot això, he estat amb gent molt professional, que m’ha aportat molt més que coneixements pràctics i teòrics sobre la feina.

I és que Andorra ja ho té això: hi ha gent molt vàlida. Aprofito aquestes ocasions per amarar-me de coneixements. El creixement personal que t’aporta gent que té més experiència que tu, o que fa les coses d’una altra manera, o que desenvolupa feines diferents dins el teu camp, és inigualable.

El meu secret és guardar-me tot això que aprenc en dues caixetes-guardioles que tinc: una al cap i una altra al cor. La caixa que tinc al cap l’obro quan necessito solucions ràpides. Trec l’”hemeroteca” o “recordteca” i això m’ajuda a resoldre els meus problemes. No sempre trobo la solució en aquesta motxilla i el bagatge no sempre és suficient. Pujar un esglaó més és sovint difícil: pensar amb el cap i prendre una decisió des del pragmatisme i el sentit comú, però amb la sensació que et llences al buit.

La caixa del cor... ai la caixa del cor...aquesta és molt més complicada, perquè a sobre mana sobre la del cap. Aquí hi guardo tots els bons records i també els dolents. Quan necessito inspiració recerco per aquí, i de vegades, en algun racó, trobo el que necessito. Són empremtes de totes les persones que han passat per la meva vida, de les situacions viscudes, dels aprenentatges. Intento cuidar aquestes caixes extremadament, perquè al cap i a la fi, són les que ens posen els peus a terra. Quina paradoxa, perquè jo prefereixo estar en un núvol, o volar!