Dos temes d'índole molt diferent han eclipsat la setmana que acaba abans de les festes nadalenques. D'una banda l'anunci no oficial que Piqué comprarà per 200.000 euros l'FC Andorra, un club centenari que cada setmana competeix per aquests camps de Primera Catalana sense cap ambició, únicament la de fer un bon joc i guanyar partits. El club es vol emmirallar en el Mònaco, l'equip del petit principat que es troba a l'elit. En tot cas que Andorra tingués un MoraBanc competint a l'ACB i un FC Andorra a Primera -¿per què no?- seria la millor promoció que pot tenir Andorra sense oblidar que l'esport és un element de cohesió social i que desperta els sentiments patriòtics i d'estima al país. Veurem què passa, ara sembla tot dat i beneït, però fins el final no s'ha de descartar cap impediment que dificulti l'operació.
L'altre gran tema de la setmana ha estat la massiva manifestació contra les lleis laborals. La participació ha descol·locat el Govern i DA, no perquè les lleis siguin dolentes o pitjor que la dels països veïns, sinó perquè no s'ha tingut en compte un fet tan sensat com és el sentit de l'oportunisme.
S'ha generat un malestar social en el pitjor moment, a les portes d'unes eleccions, i el que necessita Xavier Espot són suports i diluir les crítiques. Gairebé tampoc queda temps per fer pedagogia, i DA té en les seves mans fer un esforç per explicar de nou i més profundament el contingut de les lleis, encara que malauradament sembla que fa tard. Martí parla d'una emprenyamenta acumulada al llarg dels anys, però ell en porta vuit. Dues legislatures on s'han fet coses bones, valentes, impensables anys abans, tot enmig d'un huracà com la crisi, i transformant el país de manera que ja no figura en cap llista negra i ni grisa.
Que la gent es quedi amb un mal gust final no és just. Així que toca treballar de valent per explicar-ho tot de forma clara, perquè la campanya electoral que s'apropa... fa por.
