La capacitat de seducció de l’empresariat andorrà

Gran part de les bones xifres que exhibeix el nostre país tenen molt a veure amb l’esforç dels empresaris andorrans, molts d’ells des de l’anonimat, la quotidianitat i l’abnegat sacrifici, superant temps i circumstàncies difícils, sobreposant-hi i assolint nous reptes

PERE AUGÉ
PERE AUGÉ

El proper 15 de març se celebra la Gala dels Premis CEA, un just reconeixement a un empresariat, el nostre, que any rere any demostra ser la columna vertebral de l’economia andorrana la qual això sí, malgrat l’optimisme institucional, encara mostra senyals de debilitat i precisa d’alguns reajustaments.

En aquest sentit, cal dir que les darreres notícies de l’economia andorrana parlen de creixement. Augmenta l’obertura de negocis, la venda de vehicles, les importacions i les exportacions, el nombre de turistes, l’ocupació hotelera i el sector immobiliari i de la construcció s’activa tímidament, però s’estanquen el comerç i els serveis financers. A falta de dades oficials, el PIB del 2017 creixerà al voltant del 2,2%, un 0,3% més que l’any 2016, que va créixer un 1,9%. Contràriament, el que havia de ser el revulsiu de la reactivació econòmica, la inversió exterior, que ja es va estancar l’any 2016 sense créixer en relació al 2015, baixa al 2017 fins a un 18%, de 97 a 80 milions d’euros aproximadament. En relació al pes en el PIB de la inversió exterior, baixa del 3,8% al 2016 al 3% al 2017 i, tot i seguir sent clau en el creixement de la nostra economia, clarament perd força i motiva a reflexionar sobre què hauríem de fer més per a seduir l'inversor internacional.

Se’ns diu que el llarg procés d’execució de les inversions autoritzades podria ser la causa que el 2017 no se’n haguessin materialitzat més, però si el 2016 es van autoritzar per valor de 143 milions d’euros (encara que se’n executessin 97 milions), al 2017 se’n van autoritzar per valor de 123 milions d’euros (finalment 80 milions executats), és a dir, 20 milions menys que l’any anterior. Per tant, siguem clars i assumim quan abans que el 2016 i sobretot el 2017 s’ha invertit la tendència positiva iniciada l'estiu del 2012 en relació a la inversió exterior.

Es cert, se’ns diu igualment que el futur projecte del casino portarà associat un volum d’inversió important, encara que s’haurà de periodificar en els anys que es tardi a materialitzar el projecte que finalment sigui guanyador. Però parlem del futur casino una mica més. De fet, llegit en clau positiva, hem estat capaços de captar l’atenció de nou prestigiosos grups internacionals, molts d’ells associats a empresaris i propietaris andorrans, i a falta de conèixer el guanyador del concurs públic, sabem que pot suposar entre 16 i 140 milions d’euros d’inversió, i entre 100 i 300 nous llocs de treball, segons quina proposta s’acabi imposant. Evidentment, hi haurà impacte econòmic positiu en els propers anys, tant per la inversió, com per la reactivació dels serveis, l’increment del turisme i del consum que porti associats. Però entretinguem-nos-hi una mica més. Com ha funcionat aquest exitós procés? Creieu que realment les empreses internacionals del joc es varen assabentar espontàniament del concurs o van ser institucions i sobretot empresaris andorrans els que es varen afanyar a buscar el millor i més prestigiós 'partner' internacional possible per a concursar amb perspectives d’èxit? Doncs vet aquí una de les claus per a ser atractius a la inversió exterior: generar un projecte amb expectatives i saber identificar i després convèncer els interlocutors/inversors idonis. Després de l’experiència del concurs del casino, qui pot negar que els nostres empresaris tenen una important capacitat de seducció?

Un altre exemple de concurs públic, aquest cop més modest però no per això menys transcendent, és el del nou British College d’Andorra, recentment declarat guanyador del concurs convocat pel comú d’Andorra la Vella i que ha vingut a respondre a la demanda creixent d’un sistema educatiu en anglès, al servei de la ciutadania actual, molta arribada recentment de l’estranger, i dels residents futurs, que poden arribar mercès a l’existència d’aquesta oferta educativa. Un cop més, empresaris/inversors andorrans, fent d’ambaixadors econòmics i d’emprenedors, identificant destinataris internacionals del sector, convencent-los/seduint-los i voilà, un nou projecte en marxa.

Aquests són només dos exemples que avui l’actualitat fa visibles, però n’hi ha molts més. Gran part de les bones xifres que exhibeix el nostre país tenen molt a veure amb l’esforç dels empresaris andorrans, molts d’ells des de l’anonimat, la quotidianitat i l’abnegat sacrifici, superant temps i circumstàncies difícils, sobreposant-hi i assolint nous reptes.

Justament perquè aquest esforç mereix un reconeixement, des de la Confederació Empresarial Andorrana s’han impulsat els Premis CEA, que aquest proper dia 15 de març celebraran la segona Gala, en qual es reconeixerà alguns dels que humilment hem considerat que per una o altra raó mereixien ser guardonats, sigui per la trajectòria empresarial, per la contribució a la sostenibilitat, per la projecció internacional, per brillar amb el seu projecte d’emprenedoria o innovació, per haver contribuït a la promoció internacional del país o per tot un conjunt de raons que fan especial a aquell empresari distingit, però sobretot i amb el cor a la mà, deixeu-me destacar el premi a l’empresa que més hagi contribuït a la inclusió de discapacitats, ja que es mereixen tota la nostra atenció i comprensió, i formen part d’una societat diversa i plural que ha d’integrar tots els seus membres sense excepció.

I, és clar, si es tracta de parlar d’igualtat de drets, de no discriminació per raó de gènere, què dir de les dones i la seva incansable lluita a tots els nivells? Acabem de recordar-les en el Dia internacional de la dona, el 8 de març, però el seu clam mereix ser escoltat la resta de dies de l’any. Sense oblidar les grans dones empresàries que ha tingut i segueix tenint Andorra, i que crec tenen tota la consideració possible dins la nostra societat, llanço una idea a la futura junta directiva de la CEA, i proposo un premi dedicat a l’empresa que més hagi contribuït a la igualtat de gènere, que més hagi fet en favor de la no discriminació i si ho proposo és perquè malauradament encara queda un llarg camí vers la equiparació de drets entre tots els ciutadans del país.

Els andorrans cada cop som més visibles al món i això s’ha d’aprofitar per a seduir a tots els nivells, sigui per a cercar talent, inversors o turistes, sigui per mostrar les nostres millors virtuts en camps com la sostenibilitat, la inclusió i la no discriminació per raó de gènere. Empresaris/empresàries, treballadors/treballadores, ciutadans/ciutadanes, tots junts seduint el món. Què hi pot haver millor?