Un càstig en forma de presó preventiva

La situació de Besolí és injustificable quan del que es tracta és de fer justícia

Avui plantegem als lectors la pregunta de si Andorra ha fet prou per defensar l'empresari Joan Besolí, privat de llibertat a Espanya i que s'ha convertit, juntament amb Sandro Rosell, en els presos amb la presó preventiva més llarga de la història d'Espanya per un delicte econòmic.

No es tracta de fer de batlles i dictaminar si l'exconseller lauredià és culpable o innocent, i s'ha de confiar que la justícia –en aquest cas l'espanyola– actuarà de forma independent i justa.

Però com molt juristes afirmen de forma reiterada, la justícia és injusta quan no es dona resposta de forma ràpida i es permet que dues persones estiguin privades de llibertat sense tenir en compte la presumpció d'innocència i qüestions personals gravíssimes que en el cas de Besolí fan referència al greu accident que va patir el seu fill que l'ha deixat en una cadira de rodes.

Rosell i Besolí acumulen més de 630 dies en presó preventiva a l'espera del judici per un cas de presumptes comissions en la venda de drets televisius del futbol. Rosell ha defensat en una entrevista a RAC1 que el 50% de l'empresa que s'hauria fet servir per a les negociacions era seva i l'altre 50% de Besolí i que "complia amb la legalitat andorrana". Ningú abans havia estat tant de temps en privació de llibertat a l'espera de judici per un presumpte delicte econòmic en l'àmbit privat o públic. Dilluns, finalment, començarà un judici que demostra la deficiència del sistema judicial espanyol que hauria de fer servir la presó preventiva per a casos puntuals i sense abús, un precepte que també serveix per a Andorra.

El judici se celebrarà en onze sessions: del 25 al 28 de febrer, de l'11 al 14 de març, i del 25 al 27 del mateix mes. Besolí s'enfronta a una pena de 10 anys i a una multa de 55 milions d'euros; Rosell, a 11 anys i una multa de 59 milions d'euros; i la resta de processats a penes de presó i multes inferiors.

Com dèiem, no es tracta de justificar cap presumpte delicte, encara que sigui econòmic. Però sí de deixar clares algunes coses, com l'abús de la presó preventiva que és injustificable, que el presumpte delicte hauria tingut lloc a Andorra, i que les penes (especialment la multa) sembla que és inassumible.

No es pot estar d'acord amb una demora tan increïble d'un judici d'unes persones que, de moment, no són culpables. El tribunal ho ha de dirimir, però sigui quina sigui la sentència la presó preventiva ja ha estat un càstig per avançat i és el resultat d'una clara indefensió que ha de posar en alerta la ciutadania perquè al final, si es consolida aquest model, pot afectar a qualsevol persona que sigui acusada per algun delicte, encara que al final sigui declarada innocent o no culpable. I això és el que està passant.