I AQUÍ
Opinió 25/03/2017

De la clandestinitat a l’exquisidesa

i
Ferran Aguiló
1 min

Avui dedicam deu pàgines del diari a explicar com aporten imaginació i talent a la gastronomia tradicional alguns dels més destacats xefs de les Illes. Des de la sofisticació que permet la tecnologia, han afegit valor als productes de la terra, mentre ajuden a recuperar-ne molts dels que l’homogeneïtzació havia arraconat del mercat. Hem passat gairebé de la clandestinitat a l’exquisidesa sense aturar en la quotidianitat, i aquest bot s’ha fet en tan poc temps que encara som a la primera generació d’agosarats productors i elaboradors. Perquè, gustos a banda, aquests investigadors dels fogons, autèntics apassionats de la història, han alimentat la simbiosi amb els pagesos que fa anys es capbussaren en terrenys desconeguts a la recerca d’aquells productes que havien omplert les taules dels nostres avantpassats. Avui és difícil separar el binomi terra-cuina i escatir quin dels dos elements empeny més l’altre, i ens hem de felicitar del resultat. Però deia que havíem oblidat la quotidianitat, la cuina que no té autor malgrat que eixumora història. La que avui presentam és nova, profundament arrelada, si voleu, però absolutament nova. L’altra, la que li serveix de base i inspiració, és la que ha estat substituïda per la globalització a les cartes dels restaurants i a la majoria de llars. És una contradicció, una altra, d’aquest país poc estructurat que tenim. En altres cultures és inimaginable assolir el nivell de qualitat i sofisticació que avui presentam sense reivindicar, al mateix temps, allò més tradicional i quotidià. Però en els nostres carrers és més senzill trobar un local de sushi que de plats propis, i no és que la comunitat japonesa sigui nombrosa, precisament.

stats