La classe que ha fet volar el punt

Abans d’alçar el vol, recordeu Joan Fuster, que no se us oblidi que "pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua"

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL

Tenen entre 17 i 18 anys. Darrer curs de batxillerat, darrera setmana. "Tot està per fer i tot és possible", com diria Martí i Pol. Arriben unes setmanes intenses. Exàmens i més exàmens. Les POB, les PAU, les PCE... quantes sigles! Nervis i angoixes pel present i pel que vindrà.

L’Albert sempre seu a primera fila. El català no és la seva assignatura preferida, ni de bon tros. Però sense voler s’endú unes quantes coses a la motxilla. Primer es va impregnar del Romanticisme, la viva imatge del Lluís de 'La Papallona' de Narcís Oller, però enguany s’ha convertit en 'Tirant lo Blanc'. Es veu que l’altre dia, per Sant Jordi, es va empolainar i li va portar la rosa a la Paula vestit de vint-i-un botons. I ella, citant els versos de Papasseit es deia: "Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l'amor perdura".

Una filera més enrere seu el Kilian. Seriós i irònic a parts iguals, i com a bon esportista, ben disciplinat. Amant de les frases fetes i dels andorranismes, va quedar corprès del web del Servei de Política Lingüística i aprofita qualsevol ocasió per colar alguna expressió divertida. A més, premeditadament esmorteeix les converses de la Sílvia i la Isabel, que sense aquest filtre xerrarien pels descosits. La Isabel ha descobert que l’arbitrarietat és a tot arreu i no només en l’ideari noucentista d’Ors. I la Sílvia pentinada amb les dues trenes que evoquen l’Elionor de Martí i Pol ha declarat la guerra als quantitatius, li encanta dir 'punyaaao' i 'ningún', però jo crec que això és passatger i que aviat tornarà a utilitzar el 'molt' i el 'cap'!

També tenim l’Ainoa, la Marta, l’Arnau i el Marc, els guardians de la Plagi, la mascota de la classe. Miren l’aula des del fons, amb perspectiva, però evidentment quan toca se sumen al xou de la resta. L’Hasier domina amb mestratge el gènere i el nombre de les paraules. Té clar que 'costum', 'compte' i 'corrent' són substantius masculins, que 'anàlisi', 'resta' i 'amargor' són paraules femenines i que 'les postres' és un mot femení i plural, encara que mengem un flam. A més, la seva lletra de metge el converteix en un candidat perfecte per al batxillerat científic. Igual que el Marc i la Celia, que són amants de tot el que es relaciona amb la biologia. Però tot i així, s’han capbussat en la matèria sense reticències i sempre disposats a participar en tot, si veiéssiu els vídeos que fan...

Just al costat hi ha la Lorena, l’oradora, que duu a l’esquena dues lligues de debat! Ha gaudit els relats de la Rodoreda i s’ha submergit en els contes de Calders. La seva companya, l’Íria, és l’artista de la classe i es declara amant de la poesia visual i els poemes objecte de Joan Brossa. Al seu darrere, el Carlos es pregunta si cal que tot sigui de color pastel, també s’ha declarat fervent defensor copernicà i de cap de les maneres accepta la teoria dels terraplanistes. El Nil se subscriu a les seves paraules, a més, amb la seva mentalitat analítica constantment es pregunta 'El perquè de tot plegat'.

Durant aquests dos anys hem viatjat a l’edat mitjana per veure com va néixer la llengua catalana. De l’amor cortès vam fer un salt al Romanticisme, vam passar de puntetes pel 'Poema de la rosa als llavis' de Papasseit i ens hem delectat amb els 'Fruits saborosos' de Carner. També hem llegit fragments bèl·lics de les quatre grans cròniques i com cavallers errants hem imaginat com devien ser les justes i els tornejos. Però també ens hem barallat amb els pronoms febles i els relatius i amb tanta anàlisi sintàctica hem vist que potser la llengua tampoc s’allunya tant de les ciències. En l’any en què es commemora el mestre Fabra hem reivindicat que el punt de la ela geminada cal que sigui volat! I així, amb un qui dia passa any empeny hem anat omplint els dies de paraules. Ara comença el periple de debò però abans d’alçar el vol, recordeu Joan Fuster, que no se us oblidi que "pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua".