Un congrés, una demanda i un pla

U. Andorra i l'Alt Urgell uneixen esforços i recursos per fer possible que gairebé vint anys després torni a celebrar-se el 2017 el Congrés internacional d'història dels Pirineus, la tercera edició. Serà un bon moment per a l'intercanvi de coneixement i d'idees d'aquest territori sovint oblidat, sovint menystingut, però amb gent que abnegadament l'ha fet evolucionar des dels vessants econòmic, institucional, social i cultural. És un territori amb personalitat pròpia forjada al llarg del temps amb les dificultats pròpies d'un medi hostil com és el muntanyenc. Caldrà ser-hi.

Dos. La necessitat que als microproductors agrícoles se'ls rebaixi la cotització de la CASS és, més que una evidència, una necessitat perquè aquest tipus de producció pugui funcionar. Aquestes petites empreses del sector primari que treballen de forma artesanal contribueixen en la seva mesura no només a donar qualitat en el producte, sinó també a vendre marca de país, sempre i quan, és clar, a qui li pertoca en faci la promoció adequada.

Tres. Si haguéssim d'enumerar tots els plans estratègics de turisme i de comerç que s'han fet en aquest país i que després han quedat arxivats, segurament no en tindríem prou amb aquest espai. Tots han acabat pecant del mateix: han estat fets més en base als desitjos d'algú que ha pensat que tenia la vareta màgica d'un nou model comercial que no pas tenint en compte la realitat del país, el seu teixit comercial i la reconversió que pot assumir. No és d'estranyar, doncs, l'escepticisme del sector davant del nou pla -l'enèsim- que es presenta i fins i tot les veus en contra que s'hi han pronunciat. Potser la taxa de fracàs no seria tan elevada si en lloc de tants 'powerpoint' paressin més l'orella.