Cap canvi rellevant, n’hi ha prou de pegar una ullada a la caverna mediàtica, per exemple a 'El País', per estar-ne segurs. Meritxell Batet ha estat la primera a estrenar-se aquest dissabte a Barcelona i ho ha fet llançant el missatge esperat: ha assegurat que la reforma de la Constitució és una tasca “urgent, viable i desitjable”. Ha parlat de “recuperar la paraula” amb Catalunya, i, fins i tot, ha dit que fan comptes estudiar les 45 reivindicacions que temps enrere el president Carles Puigdemont va plantejar a l’ex Mariano Rajoy. Res d’autogovern. Escenificaran voluntat de diàleg, ja ho han començat a fer i no amb encert; la portaveu va ficar la pota fins a l’engonal. Però d’aquí no es mouran. El dia de la presa de possessió, Borrell ho va deixar ben clar quan digué que el problema més greu al qual s’enfronta Espanya és la seva “integritat territorial”. Em posa els pèls de punta. Què vol dir? Vol justificar la repressió per combatre el principal conflicte que té Espanya, que es diu autodeterminació o integritat territorial? No el jutjaré, deixarem passar els cent dies de rigor. Només diré que n’hi ha prou de repassar el llistat dels ministres –homes i dones, perquè en català s’escriu igual– per veure que Sánchez ha fet un govern per acontentar no sé si el PP i Ciutadans o els votants d’aquests dos partits. La cosa segura és que no ha pensat en Podemos, menys en els nacionalistes i zero en els independentistes, i ells li han donat el govern. El PSOE només té 84 diputats. Un consell, president, canviau el fiscal general de l’Estat i retirau les querelles dels presos i exiliats polítics o fitxau J. A. Bayona: 'Jurassic World: El regne caigut' convenç. Ho diu la crítica.
