Tot continua sent possible

Fa un parell de mesos, a finals del mes d'octubre, una consellera de Comú d'Andorra la Vella li va dir a tota una ministra del Govern andorrà que els ciutadans són els qui acaben posant a lloc els polítics. Li ho va dir el mateix dia que feia aflorar a la llum pública les discrepàncies a l'interior de la Coalició d'Independents de la capital per forçar el lideratge de l'aleshores cònsol major en la candidatura conjunta que s'havia d'elaborar amb Demòcrates per Andorra per a les eleccions comunals del mes de desembre. El relat del que va passar a partir d'aquell moment i el resultat dels comicis ja és de tothom conegut.

Sense comparar situacions, òbviament, ni circumstàncies, només faltaria, m'atreveixo a fer servir aquesta introducció per expressar el meu parer en relació al que està passant a Catalunya entre les forces independentistes i que, arran del rebuig de la CUP a investir Artur Mas o aquest a fer un pas al costat per possibilitar un altre candidat, molt probablement els catalans es vegin abocats a unes noves eleccions, si no hi ha un cop d'efecte en aquesta darrera setmana, que tot és possible en política, però que en aquest cas ho veig poc probable.

I la cosa és aquesta: si els representants polítics no es posen d'acord, i és igual aquí de qui sigui la responsabilitat, més val tornar a la ciutadania la decisió i que aquesta els posi tots a lloc. Si els resultats electorals que van sorgir del 27 de setembre van ser tan diabòlics (manllevant l'expressió a Baños) i conseqüentment han estat llegits al llarg d'aquests 3 mesos de forma tan diferent pels diferents actors polítics, fins a la impossibilitat de l'acord entre ells malgrat la majoria clara de l'independentisme, més val que els ciutadans tornin a tenir el poder a les seves mans de decidir quina ha de ser la correlació de forces al Parlament per continuar aquest procés i aquest cop fer-ho cadascú sota les seves sigles; i de fet acabar de decidir si es vol continuar amb aquest procés que únicament l'estan fent inviable els independentistes, donant així la raó a l'Aznar.

La base independentista continua sent sòlida, fins i tot si ens fixem en els resultats de les eleccions espanyoles, que de clau independentista no en van tenir res de res. Mai havia tingut tanta base social al darrera, ni tants vots a les urnes. Per tant, cal continuar sense defalliment ja que malgrat el desencís que puguin tenir molts i que es percep en l'ambient independentista, tot continua sent possible, perquè tot està per fer.