De copes

No s’ha vist tal metamorfosi des de Kafka. En pocs dies, aixoplugat sota el pietós paraigua dels sopars d’empresa, amics invisibles i de les celebracions prenadalenques, he conegut més locals de cerveses, vins i vermuts a Andorra la Vella que Al Capone durant la llei seca a Chicago.

Són locals sense nom de lema dels Power Rangers, preus que no són els del material amb el que estan fets els somnis, i personal qualificat al que no li cal haver guanyat el premi ‘nas d’or’ al millor sommelier al concurs de Cosne-Cours-sur-Loire per aconsellar-te un bon vi. Fins i tot el blanc, quan a molts llocs el consideren com un delicte que cal portar al Tribunal Penal Internacional de La Haia.

No fa gaire, per trobar un bon lloc per tastar vins a la capital gairebé havies d’invocar als esperits mitjançant l’ouija, descobrir un exoplaneta i que tingués aigua o fer més contactes que per traslladar la mòmia de Lenin a casa teva. Ara has de llicenciar-te en Administració i Direcció de Grups de WhatsApp per centralitzar tota la informació si no ets vols convertir en el ‘21st Century Schizoid Man’ de la cançó de King Crimson i morir en l’intent d’estar al dia. Al carrer Prat de la Creu ha obert l’enoteca 13,5º. Una notícia tan bona com l’anunci de Pablo Alborán de fer un parèntesi musical de dos anys.

Tot i que sempre hi ha un cunyat que coneix un supermercat on trobar un gran reserva a 2 euros, o que té un colliter amic de La Manxa que li porta un vi que es molt millor que un Romanée Conti, cal anar a descobrir les vinateries. I més en un país on som més de cerveses que de vi a l’hora de l’aperitiu o de beure una copa. També n’hi ha de cerveseries a Andorra la Vella com l’Era Bauró a l’Antic Carrer Major o La Birreria al carrer de la Vall. Han reconvertit l’antic El Versalles de la plaça de les Arcades en un vermuteria i al costat hi la l’Alternativa, amb vins i un vermut de Vilanova i la Geltrú que és espectacular.

Hi ha més establiments. Aquest any hem estat capaços d’enviar a un cometa que viatja a 65.000 km/h una sonda les radio senyals de la qual només triguen 25 minuts en recórrer els 510 milions de quilòmetres que el separen de la terra. Però no he estat capaç d’anar, en pocs dies, a tots els que he vist a Andorra la Vella per poder prendre copes.

He seguit les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i l’anunci dels controls d’alcoholèmia. Pel que sembla no he estat l’únic. La policia només ha detingut la darrera setmana dues persones per conduir sota els efectes de l’alcohol. La setmana anterior van ser nou. Que duri i que no sigui tan efímer com una capsa de Ferrero Rocher en un despatx, perquè a la beguda no se li ha de perdre el respecte. Com a la mar, a les sogres, o a un toro de la ramaderia Miura.