Amb el cor dividit

La porció andorrana es mostra prudent. La porció catalana viurà expectant diumenge davant del televisor. Una i altra confien encara, i malgrat tot, en el diàleg

Hi ha dies que t’ho preguntes. Perquè un passaport és només -entre moltes cometes- un document i els sentiments, en canvi, són tota una altra cosa. En quin moment deixes de sentir-te d’allà on vens i passes a sentir-te, sense cap ombra de dubte, d’aquell lloc que has decidit convertir en el paisatge físic i humà del teu dia a dia? Al cap de cinc anys, de quinze o de vint? Potser mai més no seràs d’un sol lloc. Potser no cal. Al capdavall, és possible que el dilema sigui tan absurd com haver de triar entre el pare i la mare, o entre una germana i l’altra.

Així vas, amb el cor dividit en dues, tres, quatre  o infinites porcions, i normalment no és cap problema. No ho és fins que a tocar de casa es viu una situació “atípica” -penso que el ministre Jordi Cinca no podia haver trobat millor qualificatiu per referir-se als fets que han succeït aquestes dues últimes setmanes a Catalunya- i resulta que aquest “a tocar de casa” és també, o com a mínim ho ha estat fins no fa gaire, casa teva.

Llavors no saps ben bé des de quina banda de la frontera mirar-t’ho. Perquè la distància, sigui més llarga o més curta, sí que et canvia inevitablement la perspectiva. I es produeix l’anècdota. T’ofèn un vídeo de la CUP en què s’utilitza l’etiqueta d’”andorrà” suposo que com a sinònim de (presumpte o no tan presumpte) client VIP de paradís fiscal. T’ofèn en primer lloc aquella porció de cor que se sent andorrana, per tots els esforços que ha fet Andorra aquests últims anys per sortir de llistes negres i grises, i que, en el cas de l’OCDE, ja fa nou anys que ha aconseguit. Però t’ofèn també la porció catalana, perquè tu el que vols, lògicament, és que la relació entre Andorra i Catalunya sigui la millor. Al cap i a la fi catalans i andorrans compartim llengua i uns vincles estrets,  sovint personals i familiars.

Sé prou bé que aquests no són temps de quedar-se encallada en l’anècdota. La porció andorrana es mostra prudent i no és per menys: la prudència ha estat un valor clau en la pervivència d’aquest petit país entre gegants. La porció catalana viurà expectant diumenge davant del televisor. Una i altra confien encara, i malgrat tot, en el diàleg. Perquè mai no hauria de ser massa tard per a la paraula.

Etiquetes