A palma, acabam la setmana amb batle nou i la començàrem amb més sospites sobre Gijón, tot poderós a l’anterior mandat. Potser és el moment per recordar en quines condicions ha fet feina Hila, més o menys les mateixes que heretarà Noguera. Ho vull fer perquè, amb independència de les capacitats, intencions, tarannàs i idees que tenguin els batles d’aquest quadrienni, cal incidir en el virus que inocularen els anteriors, aquestes verges ofeses que ara fan molt renou per veure si aconsegueixen despistar els observadors. Cal explicar que la corrupció de l’etapa anterior, que s’investiga en aquests moments, ha deixat departaments sensibles sense caps, per complicitat corrupta, o sense marges de maniobra, per humana temença. Que, per posar un exemple, es pot opinar sobre la rotunditat de la detenció dels pares i el germà d’Álvaro Gijón, sobre la mesura de l’acció judicial, però no es pot oblidar que tots els funcionaris que participaren en la mesa de contractació del servei d’ORA, tots, també han passat per la barra de ca el jutge. I no és un plat agradós ni, molt menys, innocu: afecta persones i famílies, en primer lloc, però també el funcionament de tota l’administració. Una administració ja poc sobrada de recursos, que ha de treballar amb una part del seu personal atemorit, sense saber gaire el motiu. Perquè, en el procés judicial de separar la palla del gra corrupte, la batedora sacseja, remou, erosiona i, fins i tot, fereix qui després es demostra absolutament innocent. Potser és la naturalesa de la batedora, no és el tema d’aquest debat, però cal ser conscients del preu que pagam per la corrupció passada; i és excessiu i imperdonable.
