La preservació de la costa és essencial en unes illes que, com les nostres, han vist i veuen amb massa freqüència com es fa mal ús d’un patrimoni natural d’importància cabdal per al nostre territori. Les xifres que estima el grup ecologista GOB d’una ocupació il·legal de fins a 10.000 casos a les Illes Balears, 7.000 dels quals es troben a Mallorca, aixequen la veu d’alarma d’una situació les solucions de la qual de moment no són en les nostres mans. Les competències de la gestió del litoral maritimoterrestre són de l’estat espanyol. Seves són les decisions sobre la nostra costa, seva és la planificació, l’explotació i la preservació, i seus són també, i sobretot, els ingressos gens menyspreables que generen els nombrosos negocis que hi estan establerts.
A les pàgines del dossier que dedicam a la gestió estatal de la costa balear, trobareu molts dels motius pels quals cal qüestionar el present i plantejar-se el futur d’aquest important àmbit territorial de les Balears. Són només alguns dels problemes que s’arrosseguen per una gestió estatal feta des de la llunyania, el desconeixement, la desafecció, l’escassesa de recursos que s’hi destinen i la manca de transparència. S’han de prendre moltes decisions i posar en marxa no poques mesures per resoldre les problemàtiques que afecten el nostre litoral, però la primera, la primordial i també urgent solució és aconseguir la transferència de les competències en la gestió del nostre litoral. Així ho exigeixen els grups ecologistes, els principals municipis afectats, i així es comprometen a exigir-ho a l’Estat la majoria de les formacions polítiques que concorren a les eleccions del proper 26 de maig. És significatiu, en tot cas, que els dos partits que defugen el compromís de demanar a l’Estat que les competències en ordenació i gestió del domini públic maritimoterrestre de les Illes Balears siguin nostres siguin el Partit Popular i Ciutadans, formacions clarament centralitzadores.
La costa és nostra, i nostra ha de ser la planificació: estam envoltats de mar. És una exigència, la del traspàs, que no es pot demorar més per poder ordenar-ne la gestió, per agilitar-la, per blindar els espais protegits, per controlar l’impacte ambiental, per evitar les irregularitats i els nombrosos silencis administratius que es denuncien i també perquè quedin a les Balears els beneficis que generen les platges. Així, aquests ingressos podrien revertir en la mateixa preservació d’un territori que no pot dependre ja més de decisions alienes de les quals massa vegades no tenim ni coneixement.
