Un credo aconfessional

Els legionaris han protagonitzat a Màlaga la processó del ‘Cristo de la Buena Muerte’, que enguany ha sigut notícia per diversos aspectes que van més enllà de la repetició d’una festivitat religiosa

PAU RIERA DEJUAN
PAU RIERA DEJUAN

“La Legión pedirá siempre, siempre, combatir, sin turno, sin contar los días, ni los meses ni los años”. Aquesta és una de les dotze frases que formen el Credo Legionari, les normes més bàsiques de la Legió Espanyola, creada el 1920 pel militar espanyol José Millán-Astray. En el moment de la seva creació, el cos de l’exèrcit de terra, conegut per tenir com a himne oficiós ‘El novio de la muerte’, va tenir com a primer lloctinent a Francisco Franco Bahamontes.

Com cada Dijous Sant, els legionaris han protagonitzat a Màlaga la processó del ‘Cristo de la Buena Muerte’, en la qual alguns membres d’aquest cos enlairen una creu amb Jesús ja crucificat al ritme de l’himne que resa “sóc un nuvi de la mort, que s’unirà en un fort llaç amb tan lleial companya”. 

Enguany, aquesta processó ha sigut notícia per diversos aspectes que van més enllà de la repetició d’una festivitat religiosa, en què hi participen membres de l’exèrcit d’un estat aconfessional. Tampoc ha destacat cap informació com la del 2011, en què es va detectar una esvàstica, en el braç d’un dels legionaris, que enlairava fins al cel la figura d’un home que visqué, predicà i morí com a jueu.

Ja de bon matí ha estat notícia els quatre ministres del govern espanyol que eren a primera fila. Cantaven ’El novio de la Muerte’ sense por a desafinar ni a molestar les altres realitats religioses d’un estat aconfessionalment malalt, que segueix tenint edificis oficials amb banderes a mig pal per la mort de Crist.

Els ministres de Defensa, Interior, Justícia i Educació —de cap manera podien ser altres carteres— no volien perdre l’ocasió de demostrar que el fanatisme religiós estatal ha de seguir escudant-se en tradicions protagonitzades per membres del cos militar més salvatge que existeix a Espanya.

El protagonisme, però, els l’ha robat en Yoel, un nen de tres anys del qual han circulat imatges entonant l’himne oficiós de la Legió sota el titular ‘periodístic’ de captivador. Aquest mateix nen ja va ser notícia quan els seus pares van mostrar imatges d’ell, comptant amb només 20 mesos d’edat, enfundat en un vestit de militar, dissenyat a mesura pel seu tiet.

D’haver-ho presenciat, Íñigo Méndez de Vigo, ministre d’Educació, Cultura i Esports, hauria estat orgullós de com no hi ha cap cas d’adoctrinament en la formació dels infants d’aquest país. Alhora, Dolores de Cospedal, ministra de Defensa, hauria respirat alleujada, sabedora que el futur militar d’Espanya està assegurat i en bones mans.

Mentre, des de la llunyania, M. Rajoy respira tranquil des de Sanxenxo, assumint la màxima que feina feta no fa destorb. La partida de l’adoctrinament segueix lluitant-se a Catalunya, perquè com tot bon legionari sap, l’esperit que val és l’obediència cega i escurçar distàncies amb l’enemic, fins a arribar a la baioneta. Demà les banderes tornaran a onejar en el punt més alt dels pals i ni la mort ni resurrecció de Jesucrist hauran aconseguit que res canviï en un estat que, de tan aconfessional, compta amb 83 mossens dins l’exèrcit.