Opinió 24/11/2016

La cultura al centre

La cultura en el sentit més ampli, com a creació i com a identitat, en definitiva com a relat que cohesiona els habitants d’un territori

i
Eva Arasa
2 min

Reivindicava Vicenç Villatoro, com a conclusió a la conferència que va oferir dimecres passat al vestíbul del Consell General, el paper central que ha de jugar la cultura en qualsevol país que tingui una certa aspiració a fer-se sentir en aquest món tan gran. La cultura en el sentit més ampli, com a creació i com a identitat, en definitiva com a relat que cohesiona els habitants d’un territori.

Aquest era segurament el millor final possible, tenint en compte que la xerrada es feia amb motiu de la publicació d’un nou número de la revista 'Portella' i coincidint amb els cinc anys del col·lectiu. Ningú no negarà que ells hi dediquen una pila d’hores, a fer-se ressò de les arts i de les lletres d’aquest “racó de món”-manllevo l’expressió d’un conegut periodista cultural del país.

També coincideix que aquest 2016 es compleixen 700 anys de la mort de Ramon Llull i 400 de la mort de William Shakespeare i de Miguel de Cervantes. L’article de Vicenç Villatoro al número 11 de la revista ‘Portella’ i el tema de la seva ponència -“La mar es guanya amb llibres”- s’inspirava precisament en aquests “tres gegants” de la literatura i en la revolució que va suposar la seva obra, apareguda just en el moment en què els respectius països aspiraven a ser grans potències. Ja s’haurà adonat el lector en aquests moments que la cosa va de coincidències. Així es refereix Villatoro als centenaris esmentats: “la celebració d’un centenari, en el món de la cultura i de la història, sempre és el fruit d’una coincidència: la que es produeix entre una data del passat i una necessitat del present”.

I quina és la nostra necessitat present? Potser la de reinventar-nos, crear-nos i recrear-nos. També tenim aniversaris i centenaris a la vista per decidir quins valors convertim en insígnia i situem al centre del nostre discurs.

stats