Opinió 25/05/2017

La cultura com a passaport

Diu qui som i, alhora, ens permet viatjar i créixer amb les experiències que acumulem en aquest viatge

i
Eva Arasa
2 min

Fa uns mesos escrivia un article en què reprenia les paraules de Vicenç Villatoro, que per cert dilluns va ser a la Biblioteca d’Escaldes-Engordany convidat pel Col·lectiu Portella, amb les quals l’escriptor i periodista reivindicava el paper central que ha de tenir la cultura en un món globalitzat. Perquè la cultura és el nostre passaport: diu qui som i, alhora, ens permet viatjar i créixer amb les experiències que acumulem en aquest viatge.

És des d’aquesta perspectiva que em miro el lliurament dels premis Àgora Cultural, que va tenir lloc dimecres passat al vestíbul del Consell General i durant el qual es van viure moments de gran emotivitat. Cap dels guardonats no s’ho esperava. Ni el pastisser Josep Vives Molins, a qui se li trencava la veu en fer el parlament d’agraïment. Ni el fotògraf Jaume Riba Sabaté, que pensava que l’havien convidat per parlar de la seva amiga Dúnia Ambatlle. Ni la directora del Cor Nacional dels Petits Cantors, Catherine Metayer, que estava convençuda que l’acte era només un 'bolo’ per als joves cantaires.

Sens dubte els mèrits de cadascun d’ells són molts i diversos. N’és una bona prova el fet que la vintena llarga d’entitats que formen l’Àgora Cultural hagin acordat atorgar-los aquest reconeixement. Però sobretot penso en la seva contribució a la cultura a llarg termini, allò que d’ells perdurarà més enllà, fins i tot, de la seva memòria. Amb la seva obra, més o menys tangible, enriqueixen un llegat que passa d’una generació a una altra. Per això és de justícia agrair-los a ells, i a tots aquells que efectivament treballen per la centralitat de la cultura, el regal que ens fan. Cap premi ni cap reconeixement no serà mai prou.

stats